Demografia d'Espanya: Anàlisi i Evolució

Demografia d'Espanya

Registres de població

El cens: És el registre de dades demogràfiques, econòmiques, socials i culturals d'un país en un moment donat.

El padró municipal: És el registre de les persones que resideixen en un municipi.

El registre civil: És el registre de naixements, matrimonis i defuncions.

Altres fonts: Com les estadístiques i les enquestes, recopilen dades procedents de diverses fonts i ofereixen informació més detallada.

Taxes de natalitat

Taxa de natalitat (TN): Relaciona el nombre de naixements en un any amb la població total.

Taxa de fecunditat (TF): Relaciona el nombre de naixements en un any amb el nombre de dones en edat fèrtil.

Índex sintètic de fecunditat: Indica la mitjana de fills per dona.

Taxes de mortalitat

Taxa de mortalitat (TM): Relaciona el nombre de defuncions en un any amb la població total.

Taxa de mortalitat infantil (TMI): Relaciona el nombre de nens morts abans de complir un any amb el total de nascuts vius aquest any.

Esperança de vida (EV): Representa el nombre d'anys viscuts per tots els membres d'una població dividit pel nombre d'individus que la componen.

Estructura per edat

En aquesta representació, cada barra mostra la proporció de la població en un grup d'edat específic. La barra corresponent al grup de 0 a 14 anys representa la població jove, mentre que les barres de 15 a 34 anys i 35 a 39 anys representen la població adulta jove. Les barres de 40 a 64 anys i 65+ anys representen la població adulta i la població anciana, respectivament. Aquesta representació permet visualitzar la distribució de la població en diferents grups d'edat.

L'estructura per edats es considera envellida, ja que hi ha un baix percentatge de joves i un alt percentatge d'ancians. Això es deu al descens de la natalitat, a l'augment de l'esperança de vida i a les migracions passades que van reduir la proporció de joves i van augmentar la d'ancians.

Diferències territorials en l'envelliment

Les regions més envellides inclouen Galícia, Astúries, la cornisa Cantàbrica i l'interior peninsular, a causa de l'emigració passada que va reduir la població jove i la natalitat, així com a la menor immigració exterior a causa de l'economia. Les províncies menys envellides inclouen Múrcia, Andalusia occidental, Ceuta, Melilla i els arxipèlags, a causa de la seva major natalitat i dinamisme econòmic que atreuen més immigrants i turistes.

Conseqüències de l'envelliment

Econòmicament, l'envelliment augmenta la demanda de pensions, atenció mèdica i cura a la dependència, mentre que redueix la població activa i la iniciativa empresarial. Demogràficament, redueix la natalitat i augmenta la mortalitat, disminuint el creixement natural. Socialment, augmenta la dependència, les càrregues familiars i el risc d'exclusió social. Políticament, representa una part important de l'electorat.

El futur de la població espanyola

El futur del moviment natural

Taxa de natalitat: Es mantindrà en valors baixos amb certes oscil·lacions relacionades amb el volum de dones en edat de tenir fills.

Taxa de mortalitat: Creixerà fins a valors mitjans, donat el constant envelliment de la població.

Creixement natural: En conseqüència, es mantindrà negatiu, encara que es recuperarà lleugerament des del 2060.

El futur dels moviments migratoris

Migracions interiors: Mantindran l'augment dels moviments interurbans i dins de la mateixa província o comunitat, mentre que disminuiran les migracions entre comunitats.

Migracions exteriors: Dependran sobretot de la conjuntura econòmica.

• Migració exterior espanyola: Es mantindrà en xifres moderades.
• Immigració estrangera: Augmentarà progressivament.
• Saldo migratori exterior: Resultant del balanç entre la immigració i l'emigració, serà positiu.

El futur del creixement i de l'estructura de la població

Població total: Augmentarà entre 2020 i 2072 a causa de les immigracions.

Estructura per sexe: Continuaran predominant homes entre els joves i dones entre la gent major.

Estructura per edat: S'accentuarà l'envelliment davant les baixes taxes de natalitat.

Estructura econòmica: La taxa d'activitat decreixerà a causa de l'envelliment demogràfic.

Moviments migratoris

Les migracions són els desplaçaments de població en l'espai. Distingim entre emigració o sortida de la població des del seu lloc d'origen i immigració o arribada de població a un lloc o destinació. El saldo migratori és el balanç entre immigració i emigració (SM = I - E).

Migracions interiors

Moviments estacionals i temporals

S'emprenien amb intenció de retorn i van tenir lloc entre l'últim terç del segle XIX i la dècada de 1960.

L'èxode rural

S'emprenia amb intenció definitiva i va tenir lloc entre finals del segle XIX i el 1975, motivat pel desig de trobar un millor nivell de vida, i va tenir cinc etapes:

• Entre finals del segle XIX i el 1930: Va tenir un volum moderat.
  • Motivació: Excés de braços al camp, el creixement de la indústria i l'auge de les obres públiques a la dictadura de Primo de Rivera.
  • Procedència i destinació: Es va dirigir des dels nuclis rurals cap a les ciutats de les províncies més industrialitzades: Madrid, Barcelona i País Basc.
  • Els emigrants eren sobretot joves amb baix nivell de qualificació.
• Entre 1931 i 1950: Es va estancar a causa de la crisi econòmica de 1929, la Guerra Civil i la postguerra.
• Entre 1951 i 1975: Va arribar al seu volum més important.
  • Motivació: la crisi de l'agricultura tradicional per la mecanització, l'auge industrial i el boom del turisme.
  • Procedència i destinació: Es va dirigir des dels nuclis rurals cap a les ciutats de les províncies més dinàmiques: Madrid, eixos peninsulars de l'Ebre i de la Mediterrània, Balears i Canàries.
  • Els emigrants eren sobretot joves amb baix nivell de qualificació.
• Des del 1975: Va decaure a causa de la crisi del 1975. Les àrees immigratòries industrialitzades van perdre atractiu (País Basc, Catalunya i Madrid). En canvi, les antigues àrees emigratòries van rebaixar les sortides i el seu saldo migratori es va reduir, inclús es va tornar positiu gràcies al retorn d'emigrants. Després de la crisi, han contribuït a disminuir l'èxode rural mitjançant la tecnificació agrària, les polítiques de desenvolupament rural i la implantació d'indústries, residències i serveis al medi rural.
• Des del 1985 fins a l'actualitat: El seu volum és moderat.
  • Motivació: Laborals, per estudis, residencials, de retorn i moviments pendulars.
  • Procedència i destinació: Tot Espanya, no obstant, les zones rurals continuen perdent població i les zones urbanes més dinàmiques continuen guanyant població.
  • Els emigrants són diversos en edat i en nivells de formació.

Conseqüències

• Desequilibris en la distribució de la població.
• L'estructura per sexe: Han elevat l'índex de masculinitat i reduït el de feminitat a algunes àrees, la qual cosa dificulta la formació de noves famílies.
• L'estructura per edat: Han causat l'envelliment de la població que va quedar al camp.
• A les àrees rurals es van generar diseconomies de subpoblació: En marxar la gent més jove i qualificada, van descendir en productivitat.
• A les ciutats va provocar diseconomies de congestió: Problemes de sòl, habitatge, circulació, etc.
• En el pla social es van produir problemes d'assimilació en passar de zones rurals a ciutats.
• Les migracions de retorn d'emigrants: Provoquen el sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats.
• Els moviments pendulars: Relacionats amb el treball i l'estudi, ocasionen problemes de circulació als accessos a les grans ciutats a les hores puntes.

Migració exterior

La migració espanyola ha experimentat diferents etapes i destins. La migració transoceànica cap a Amèrica Llatina i altres destins, com els Estats Units i Austràlia, va tenir períodes d'auge, especialment entre el segle XIX i principis del XX, impulsada per la necessitat de mà d'obra. La migració cap a Europa, cap a països com França i Alemanya, es va intensificar entre 1960 i 1973 a causa de millors oportunitats laborals. Ambdós fenòmens han deixat una petjada significativa en la societat espanyola i han estat influenciats per factors econòmics i polítics.

Emigració tradicional a Europa

Es va dirigir a França, Alemanya i Gran Bretanya. Hi hagueren dos períodes:

• Fins a mitjan segle XX: Era escassa i estacional.
  • Motivacions: Laborals i d'exili.
  • Procedència: Camp valencià.
  • Els emigrants: Eren sobretot agricultors del camp valencià, obrers, joves de servei domèstic i, més tard, refugiats polítics de la Guerra Civil.
• Entre 1960 i 1973: Va ser el major auge d'emigració a Europa.
  • Motivacions: L'excés de població agrària, la desaparició dels avantatges de la immigració transoceànica i els elevats salaris europeus.
  • Procedència: Andalusia i Galícia.
  • Els emigrants: Joves poc qualificats.

Immigració estrangera

Etapes

• Fins al 1995: La població estrangera va ser molt reduïda a causa de l'endarreriment socioeconòmic i les diverses crisis (1975, 1992 i 1994).
• Entre 1995 i 2007: La immigració va experimentar un auge enorme.
  • Motivacions: La necessitat de mà d'obra, sobretot en ocupacions de baixa qualificació.
  • Procedència: La proximitat amb Àfrica atrau immigrants africans, els llaços històricoculturals atreuen immigrants llatinoamericans i el clima atrau immigrants del centre i nord d'Europa.
  • Els immigrants: Eren joves poc qualificats.
• Entre 2008 i 2013: La crisi econòmica va reduir l'entrada d'estrangers i va ocasionar retorns.
• Des del 2014: L'inici de la recuperació econòmica va incrementar la immigració fins a la pandèmia de la Covid-19, que va reduir la mobilitat.

Característiques de la població immigrant

Segons la situació: Es diferencien els estrangers nacionalitzats, immigrants legals i irregulars.

Segons la procedència: Es diferencien els estrangers europeus procedents sobretot de Romania, Bulgària, Polònia i Portugal per motius laborals i de negocis; els jubilats alemanys i britànics que venen a la recerca del bon temps del litoral mediterrani; i els estrangers extracomunitaris procedents d'Àfrica, d'Amèrica Llatina i Àsia. Aquests són joves amb una baixa qualificació que venen per motius econòmics i polítics i treballen generalment al sector terciari.

Les destinacions principals solen ser les comunitats amb grans centres urbans i de serveis com Madrid, Catalunya, Vall de l'Ebre i els dos arxipèlags.

Conseqüències de la immigració

Conseqüències demogràfiques: La immigració influeix en el creixement demogràfic tant de manera directa com en l'augment de la natalitat, a més, contribueix a rejovenir la població.

Conseqüències econòmiques: La immigració aporta població activa que contribueix a l'increment del PIB i disminueix la càrrega de l'elevada despesa en pensions.

Conseqüències socials: Han sorgit actituds xenòfobes o racistes per considerar els immigrants una invasió que competeix per l'ocupació, causant així que molts tornin al seu país de procedència. Per altra banda, molts sofreixen dures condicions de treball i tenen dificultat per integrar-se per les diferències culturals.

Solucions

• Econòmiques: Fomentar l'ocupació i l'esperit empresarial per augmentar els ingressos i reduir la dependència de pensions i serveis d'atenció mèdica.
• Demogràfiques: Promoure polítiques de conciliació familiar i laboral, juntament amb programes d'educació sexual, per augmentar la natalitat i reduir la mortalitat.
• Socials: Enfortir els serveis d'atenció a llarg termini i donar suport als cuidadors familiars per abordar les necessitats de dependència i les càrregues familiars.
• Polítiques: Implementar programes de participació ciutadana per a la població major i promoure una major participació política dels joves mitjançant educació cívica i polítiques dirigides a les seves necessitats.

Estructura econòmica

Població activa

Població activa: Conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà d'obra per a la producció de béns i serveis o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a aquesta producció.

Població inactiva: És la que no fa un treball remunerat ni es troba disponible per a exercir-lo.

L'activitat d'una població es mesura amb taxes com les d'activitat, atur i dependència.

L'emigració exterior actual

Continua dirigint-se cap a Europa, a països com el Regne Unit, França i Alemanya en la seva major part. Hi ha tres períodes:

• Entre 1975 i 2008: Les sortides van ser escasses a causa de la repercussió de la crisi del petroli i després per la millora del nivell de vida a Espanya.
• Entre 2008 i 2014:
  • Motivacions: La crisi econòmica i l'alt atur.
  • Procedència: Tot Espanya.
  • Els emigrants: Joves amb un bon nivell de qualificació en professions amb demanda externa (sanitat i enginyeria), professions afectades per la crisi (arquitectura) i per les retallades pressupostàries (ciència i investigació).
• Des del 2015: L'inici de la recuperació econòmica va disminuir l'emigració exterior.

Conseqüències

Conseqüències demogràfiques: L'emigració exterior va alleujar el creixement natural de la població, va reduir la població espanyola i ha influït en la seva distribució.

Conseqüències econòmiques: L'emigració va alleujar l'atur i les divises enviades pels emigrants van col·laborar per finançar el desenvolupament econòmic espanyol.

Conseqüències socials: Als països de destinació, els emigrants van sofrir desarrelament en incorporar-se a una nova societat i una nova vida, i per al país suposa una pèrdua de població jove i emprenedora.