Demografia a Espanya i Catalunya: Canvis Clau (1900-1930)
El Canvi Demogràfic a Espanya (1900-1930)
Entre el 1900 i el 1930, el nombre d'habitants a Espanya va augmentar un terç, i es va produir un procés de concentració urbana. A Espanya, l'increment de població va ser degut a una disminució de la taxa de mortalitat i al manteniment d'una taxa de natalitat alta.
Peculiaritats Demogràfiques de Catalunya
Catalunya presentava un perfil demogràfic diferent. Mentre a la resta d'Espanya la natalitat es mantenia alta, a Catalunya les taxes de mortalitat i natalitat es van reduir alhora. A partir de la primera dècada del segle XX, la situació a Catalunya va canviar. Primer va ser a Barcelona i els eixos del Llobregat i el Ter, on es situaven les indústries que van atreure la població del camp català.
Posteriorment, Catalunya es va convertir en terra receptora d'immigrants procedents de la resta d'Espanya. A Catalunya, a més, es va accentuar la macrocefàlia de Barcelona, que en 30 anys va doblar la seva població. La segona ciutat catalana el 1930 era Sabadell, amb 50.000 habitants.
Augment de l'Esperança de Vida
L'esperança de vida, que el 1900 era de 34 anys, va augmentar fins als 50 anys el 1930. Aquest increment es va deure a la desaparició d'epidèmies i als canvis econòmics que van permetre una alimentació de la població més abundant i regular. També hi van contribuir la introducció de millores substancials en la infraestructura sanitària i la higiene pública.
Moviments Migratoris Interns
Hi va haver una emigració significativa de la població del camp cap als nuclis urbans. Totes les capitals de província van guanyar habitants. Els moviments migratoris del 1900 al 1930 van seguir unes rutes constants. A part de Barcelona, els focus d'atenció també eren Madrid, Bilbao, Sevilla, Huelva i Còrdova. La major part dels emigrants de Galícia tenien com a destinació principal Amèrica.
Transformació de l'Estructura Productiva
Les dades de la població activa per sectors de producció del 1900 al 1930 indiquen un descens de la població dedicada a l'agricultura. En definitiva, la societat espanyola havia patit un canvi de tendència. La població absoluta havia augmentat i la urbana també va créixer pel creixement vegetatiu general i per l'emigració del camp a la ciutat. L'economia també va patir un descens important de la població dedicada al sector primari. Tot i això, Espanya el 1930 seguia sent un país predominantment agrari.