Demografia: Evolució, Indicadors i Població a Espanya i Catalunya
Evolució i Distribució de la Població
La població ha augmentat de manera progressiva. Fins al segle XVII, el creixement va ser lent, però a partir del final del segle XVIII el ritme de creixement de la població es va accelerar per causa dels avenços agrícoles, industrials i mèdics. Durant el segle XX es va produir una explosió demogràfica, i la població es va quadruplicar fins a arribar als prop de 7.000 milions actuals.
La població es reparteix de manera desigual per la Terra. Les zones més poblades són indrets benignes per a la vida o allà on es concentra l’activitat econòmica. Les regions més poblades de la Terra són l’Àsia oriental i la meridional.
Estudi dels Indicadors Demogràfics Globals
Natalitat i Fecunditat
La natalitat és el nombre de naixements que hi ha en un indret i en un període determinats. La fecunditat ens indica la mitjana de fills que tenen les dones d’un lloc.
Fins al segle XIX, la natalitat i la fecunditat van ser molt altes. En el segle XX, la natalitat va baixar en els països desenvolupats, però es va mantenir elevada en els subdesenvolupats. La natalitat mitjana en el món es troba avui en el 20‰, amb contrastos entre països rics i pobres.
Pel que fa a la fecunditat, la mitjana mundial és de 2,7 fills per dona, tot i que hi continua havent grans contrastos entre països. Per assegurar-se el relleu generacional, cada dona ha de tenir una mitjana de 2,15 fills.
Aquestes diferències demogràfiques entre països rics i pobres són degudes a un seguit de factors:
- Socioeconòmics
- Culturals
- Polítics
Mortalitat i Esperança de Vida
La mortalitat fa referència al nombre de morts en una població. La mortalitat va ser molt elevada fins al segle XIX. Es va reduir en els països desenvolupats durant el segle XIX, i en els subdesenvolupats, en el XX.
La mortalitat infantil fa referència als menors d’un any. També s’ha reduït molt, encara que hi ha grans diferències entre països rics i pobres.
Els anys que viuen les persones és l’esperança de vida. L’any 1950, una persona vivia de mitjana 46 anys; en l’actualitat, l’esperança de vida és de 63 anys per als homes i de 68 per a les dones. Hi ha grans diferències entre els països més pobres i els més desenvolupats.
Creixement Natural i Envelliment
El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre el nombre de nascuts i de morts en una població. Actualment, la taxa de creixement se situa al voltant de l’1,2%, amb grans contrastos entre països rics i pobres.
La població del món està envellint. En l’actualitat, el 7% de la població té 65 anys o més. En els països desenvolupats l’índex és superior.
Els governs dels països desenvolupats implanten polítiques pronatalistes, i els dels països pobres, polítiques antinatalistes.
La Població a l'Estat Espanyol
L’Estat espanyol té més de 44 milions d’habitants. Va tenir una natalitat molt elevada fins a la dècada de 1970, però el creixement vegetatiu va baixar de manera brusca per la reducció de la natalitat i la fecunditat i per l’increment de l’esperança de vida. Per això, la població espanyola està envellida.
La població espanyola està distribuïda desigualment. La població es concentra a les ciutats, i el camp està poc poblat. Les zones costaneres estan molt poblades, i les de l’interior, tret de Madrid, menys.
La Població a Catalunya
Catalunya té una mica més de 7 milions d’habitants. La població catalana va augmentar durant el segle XX pel descens de la mortalitat, l’alta natalitat i l’arribada d’immigrants d’altres llocs de l’Estat espanyol. El creixement es va alentir a partir del 1975 pels canvis socioculturals.
A partir del 1997, la natalitat es va recuperar per causa de la immigració estrangera.
La població es concentra al litoral, al voltant de les grans àrees urbanes per causa de l’augment del sector industrial i de serveis. Les comarques de l’interior i de muntanya estan menys poblades, com a conseqüència de l’abandonament de l’economia tradicional.
L’any 2005, la densitat mitjana de Catalunya era de 217 hab./km², però amb grans contrastos entre Barcelona i la resta del territori.
Fins a la dècada de 1970 van arribar immigrants d’altres indrets de l’Estat espanyol. Aleshores, els fluxos es van interrompre. Al final del segle passat es van reactivar els fluxos i, en l’actualitat, els immigrants provenen majoritàriament de:
- l’Àfrica
- l’Amèrica Llatina
- l’est d’Europa
L’any 2005 hi havia 600.000 residents estrangers legalitzats, en especial a Barcelona.