Demografia i Migracions a Espanya i Catalunya: Anàlisi i Tendències

Població i Demografia

Població: Conjunt d'éssers humans que viuen en un territori.

Demografia: Disciplina que estudia les poblacions humanes i les seves dinàmiques, tenint en compte les variables de naixements, defuncions i moviments migratoris.

Saldo Migratori: Càlcul de les persones que arriben i marxen d'un territori. A partir d'aquest càlcul, sabem si la població creix o decreix.

La demografia té 4 factors per definir una població:

• Descriure
• Quantificar
• Qualificar
• Analitzar

Fonts demogràfiques

• Cens: Recompte de la població d'un país en un moment determinat.
• Padró municipal: Comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència.
• Registre civil: Comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions.

Projeccions de la població: Es basen en hipòtesis sobre si les variables mantenen les tendències demogràfiques actuals. Poden veure's afectades per fets imprevisibles (guerres, crisis, etc.).

Indicadors demogràfics

Taxa de fecunditat: Relació entre el nombre total de fills nascuts i el nombre de dones en edat fèrtil (15 a 49 anys). S'expressa en tant per mil.

Índex sintètic de fecunditat: Mitjana de fills que tenen les dones d'una població. Varia segons la cultura, la religió, la tradició, l'educació sexual i la planificació familiar.

Relleu Generacional: Per a un bon relleu generacional, una parella hauria de tenir un mínim de dos fills.

Índex d'envelliment: Proporció de la població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys. S'expressa en percentatge.

Índex de sobreenvelliment: Proporció de la població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. S'expressa en percentatge. Cada cop serà més comú ser centenari per l'augment de la longevitat. Hi ha més proporció de dones longeves que d'homes, a causa de la seva major esperança de vida.

Envelliment de la població

L'envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten profundament l'estructura de la població i les piràmides d'edat. La població vella augmenta arreu del món.

Causes:

• Descens de la fecunditat
• Augment de l'esperança de vida
• Migracions

Conseqüències:

• Àmbit econòmic: Afecta la productivitat, les pensions i el mercat de treball.
• Àmbit social: Afecta la composició familiar, la demanda de serveis d'atenció a la gent gran i el comportament electoral dels votants.
• Àmbit demogràfic: Afecta la feminització de la societat (major esperança de vida de les dones).

Piràmide de població

És una representació gràfica de l'estructura d'una població a partir de la seva composició i distribució per edats i sexe.

Índex de masculinitat: Relaciona la quantitat d'homes respecte a les dones, multiplicat per 100.

• Alt índex de masculinitat: Pot ser conseqüència d'una elevada immigració masculina o de preferències socials pels nens respecte a les nenes.
• Baix índex de masculinitat: Pot ser provocat per la immigració de mà d'obra femenina.

Tipus de piràmides de població

• Expansiva: Població jove elevada i nombrosa.
• Progressiva: Població jove nombrosa, natalitat elevada, augment de la població adulta, creixement més progressiu de la societat anciana.
• Estable: Població adulta elevada, reducció de la població jove, molta població adulta, augment de la població anciana.
• Regressiva: Població envellida, forta disminució de la població jove, població adulta i anciana nombrosa.

Dinàmica i Estructura de la Població Espanyola

Moviment natural de la població: Creixement o decreixement d'una població per causes naturals. Espanya i Catalunya tenen un saldo vegetatiu negatiu. La previsió és que la tendència negativa continuï.

Per què la gent no té fills?

• Dificultat per trobar una feina estable.
• Elevades despeses d'alimentació, escoles, vestit, etc.
• Preus elevats dels habitatges.
• Poca o nul·la conciliació familiar i laboral.
• Mitjana d'edat de maternitat: 32,6 anys.
• Pocs incentius a la natalitat.

En els darrers anys, la immigració ha modificat la tendència a la baixa de la natalitat.

Taxa de Mortalitat Infantil: Dada molt important en l'àmbit econòmic; una taxa alta significaria que no hi ha bons recursos. La mortalitat infantil a Espanya és molt baixa (2,82% el 2014).

Mapa Anamòrfic: Mapa que distorsiona els territoris per representar el volum d'alguna dada concreta. Les superfícies no són proporcionals.

Evolució del model de transició demogràfica

• Fase 1: Molt poc creixement i baixa esperança de vida de la població.
• Fase 2 i 3: Transició demogràfica.
• Fase 4: Creixement zero o decreixement.

Classificació de les Migracions

• Segons les fronteres polítiques: Interior o exterior.
• Segons la durada: Temporal (durant anys), cíclic, definitiva.
• Segons la legislació: Legal o il·legal.

Causes dels moviments migratoris

Factors físics:

• Impulsen l'emigració: Desastres naturals.
• Incentiven la immigració: Clima agradable.

Factors econòmics:

• Impulsen l'emigració: Manca de feina, males condicions de vida, mal repartiment de la terra, manca d'atenció sanitària.
• Incentiven la immigració: Oferta de treball, bones condicions de vida.

Factors polítics i socials:

• Impulsen l'emigració: Persecució política, manca de llibertat, fam, discriminació, guerra o conflictes armats.
• Incentiven la immigració: Llibertat d'expressió, educació i estudis, atenció sanitària, seguretat, lligams culturals.

Conseqüències dels moviments migratoris

Per al lloc de sortida d'immigrants:

• Disminució de la pressió demogràfica.
• Recepció de transferències econòmiques.
• Fugida de cervells.
• Pèrdua de població activa.
• Separació familiar.
• Envelliment de la població.

Per al lloc d'arribada d'immigrants:

• Rejoveniment de la població.
• Arribada de persones en edat de treballar.
• Contacte intercultural.
• Dinamització de l'activitat econòmica.
• Risc de segregació social.
• Falta de recursos per garantir un bon acolliment.

Emigració i Immigració a Espanya

Espanya ha estat tradicionalment un país d'emigrants:

• Fins al 1960, la majoria d'emigrants van anar cap a Sud-amèrica.
• Entre 1960 i 1975, l'emigració espanyola es va dirigir a França, Alemanya i Suïssa a causa de la crisi econòmica a Sud-amèrica.

Causes de l'emigració espanyola (1960-1975):

• Manca de treball al camp a causa de la mecanització.
• La industrialització espanyola era incapaç d'absorbir els excedents de mà d'obra.

Qui emigrava? Homes joves poc qualificats, amb contractes temporals (1 any o més). Molts no van tornar.

Actualment, Espanya ha viscut una etapa de creixement del nombre d'immigrants i ocupa la segona posició al rànquing de la UE. La crisi del 2008 va provocar un saldo migratori negatiu, aturant l'arribada d'immigrants i provocant l'emigració d'espanyols. L'arribada d'immigrants permet sortir d'una dinàmica demogràfica negativa.

Causes dels moviments migratoris cap a Espanya

Internes:

• Creixement econòmic.
• Demanda de mà d'obra.
• Creixement vegetatiu baix o negatiu.

Externes:

• Proximitat al continent africà.
• Crisis econòmiques de diversos estats llatinoamericans.
• Facilitat d'integració lingüística pel fet de compartir el castellà amb països llatinoamericans.
• Entrada a la UE de països de l'Europa oriental poc desenvolupats.
• Establiment de residència definitiva per part d'antics turistes a causa del cost de vida més baix a Espanya.

Creixement econòmic espanyol i immigració: 3 fases

1. Període 2001-2011: Màxim creixement de la immigració espanyola. Aquest creixement va dinamitzar la població espanyola (augment de la taxa de natalitat i de l'índex conjuntural de fecunditat). En aquesta dècada, Espanya va ser el país de la UE que va rebre més immigració.
2. Període 2012-2016: La crisi econòmica frena l'arribada d'immigrants. Retorn de molts immigrants als seus països d'origen. Lleugera disminució de la població.
3. Període 2017-2022: Reactivació econòmica. Crisi temporal a causa de la pandèmia de la COVID-19. Nou increment de l'arribada d'immigrants, però a un ritme menor. La població creix exclusivament gràcies a la immigració.

La Unió Europea i Espanya porten un procés de regulació i control de la immigració, cosa que comporta més dificultats. Molts immigrants arriben en clandestinitat o com a turistes, de la mà de màfies.

Rutes d'immigració des d'Àfrica cap a Espanya

1. Via Marroc i Gibraltar: Dificultats per accedir a Ceuta i Melilla pels acords amb el govern marroquí.
2. De Senegal/Mauritània a les Canàries: Ruta més perillosa.

La Immigració a Catalunya

Des de fa 100 anys, la població a Catalunya augmenta, sobretot, per la immigració, a causa del seu dinamisme econòmic. L'arribada de la població s'ha produït en diferents etapes en funció dels cicles econòmics expansius:

1. 1916-1930 (Primera Onada): Immigració no massiva; mig milió de persones arribades des d'Aragó, València i Múrcia. La població catalana arriba als 3 milions.
2. 1950-1975 (Segona Onada): Un milió i mig de persones, principalment d'Andalusia. La població catalana passa de 3 a 6 milions.
3. 1998-2010 (Tercera Onada): Persones que arriben de fora del país: Marroc, Amèrica Llatina i Europa oriental. Catalunya passa de 6 a 7 milions.

Espanya necessita els immigrants; és l'única manera de trencar un dinamisme demogràfic decreixent i irreversible. Catalunya i Espanya creixen excessivament pel saldo migratori.

La crisi del 2007, que va durar 4 anys, va frenar aquest corrent migratori. A partir del 2016, Catalunya torna a rebre immigració, més reduïda però constant.

Distribució de la població estrangera per comarques a Catalunya

És desigual:

• Des de l'inici del segle XX: Barcelona i rodalia són un fort pol d'atracció.
• Mitjans del segle XX: Comarques costaneres i depressió prelitoral, a causa de l'ocupació en la indústria i la construcció. Necessitat de mà d'obra pel seu gran dinamisme.
• Segle XXI: Distribució desigual; ciutat de Barcelona i comarques amb necessitat de suplir mà d'obra. Solen migrar cap a Barcelona i comarques com els Vallesos, el Baix Llobregat i el Barcelonès, on el sector industrial és més avançat.

Composició de la població estrangera de Catalunya

• Edat: Principalment gent jove. Efecte rejovenidor.
• Sexe: Força equilibrat.

Debat sobre la Immigració

Espanya necessita immigrants en tres plans:

1. Econòmic: Aporta mà d'obra jove, disposada a treballar en tota mena de feines. Obren negocis, paguen impostos i augmenten el consum, estimulant el mercat.
2. Demogràfic: Contribueix a l'augment de la població i al rejoveniment de la població.
3. Cultural: El contacte i la diversitat cultural aporten riquesa (interculturalitat i multiculturalitat).

Dret d'Asil: Condició que una persona refugiada pot demanar a un país. L'ONU reconeix aquest dret. Són persones perseguides en l'àmbit social o en casos de conflictivitat bèl·lica, canvi climàtic, lluites ètniques, guerrilles o casos de corrupció.