La demostració de l'existència de Déu i el món
DEMOGRÀFIA DE DÉU I EL MÓN
DÉU
Argument de la causalitat a partir de la idea d'imperfecció:
Si puc dubtar, és que no sóc perfecte, ja que hi ha més perfecció en el coneixement. Si jo no sóc perfecte, la idea de perfecció també és una idea que es troba en la meva ment. La idea de perfecció no pot ser una idea adventícia, ja que el món se'ns presenta com una realitat imperfecta i segons Descartes no pot haver-hi més realitat en l'efecte que en la seva causa.
Tampoc pot ser una idea factícia, ja que el dubte en mostra la nostra imperfecció. La idea de perfecció no pot ser causada per un ser imperfecte. Per tant, la idea de perfecció és una idea innata. La idea de perfecció ha de procedir d'algú diferent de mi i més perfecte que jo. Aquest ser perfecte que és la causa de la idea de perfecció és Déu.
Argument ontològic
Tots els homes tenen la idea de Déu. La idea de Déu és la d'un ser que té totes les perfeccions. L'existència és una perfecció. Per tant, la idea de Déu implica la seva existència. Anselm demana ‘’què és millor, existir o no existir?’’. Com que és millor existir, Déu ha d’existir perquè com que ell és l’ésser més perfecte no li pot faltar res, ho ha de tenir tot. Com què pensem en Déu amb totes les qualitats positives i existir es positiu, llavors Déu existeix. La conclusió es que si penses que Déu existeix, aleshores existeix. CRITICA:
No accepto la definició. Déu no es pot definir, és massa gran i perfecte per la llei humana. El pensament modern diu que a la conclusió hi ha un sofisme: la idea d’existència no es pot demostrar amb la raó, es demostra amb els sentits. Jo tinc la idea de Déu a la meva ment. Aquesta idea és perfecte. Jo, que estic limitat, no puc crear la idea de Déu, no puc produir-la. Només hi ha una cosa prou perfecte per posar aquesta idea en el meu cap: Déu.
CRITICA: No hi hauria progrés, és molt jeràrquic i no hi hauria millora. La idea de Déu no és clara i distinta perquè encara que es presenti a la ment no es poden distingir totes les parts.
MÓN:
L'existència de Déu, un ser que té totes les perfeccions, garanteix la veritat de totes les idees clares i distintes, ja que no seria possible que Déu, que és perfecte, les hagués posades dins nostre si fossin falses. Les idees falses ho són perquè se'ns presenten confuses i obscures, i la responsabilitat d'atribuir certesa a aquestes idees és nostre, ja que no som perfectes. Les distincions entre qualitats primeries i secundàries són les seguents: