Descartes: Època, Mathesis Universalis i Meditacions Metafísiques

Descartes

1) Època: Modernitat:

1) Política: La concentració de poders (monarquia absoluta) dona com a conseqüència una llibertat de circulació de béns i persones. La circulació de persones dona origen a la vida urbana, neix la burgesia com una categoria d’individus que viuen en un territori governat pel monarca. En circular lliurement, la pressió social s’afebleix, això propicia un augment en l’individualisme, disminuint el dret canònic i augmentant el dret privat. La concentració del poder dona lloc a l'estat/nació, on les lleis tenen vigència.

2) Cultura: La reforma, que és una reacció contra la corrupció dels valors, nega la jerarquia eclesiàstica i dona lloc a la religió privada. La fe és inescrutable i es produeix una progressiva llibertat per expressar les idees, que desemboca en l’humanisme renaixentista, que té una confiança en la racionalitat. Per a determinar la metafísica i la moral en la revolució científica, en primer lloc trobem l’heliocentrisme, després la matematització, continuant amb el materialisme i finalitzant amb el mecanicisme (idea que tots els canvis a la natura es produeixen per causes eficients).

2- Mathesis Universalis:

Ciència antiga: Concepció Aristotèlica escolàstica de la naturalesa que l'entén com un conjunt de substàncies (subjectes + propietats). El canvi, que és la substitució d’una forma per una altra forma, és a dir, és una mutació qualitativa i no es poden mesurar les qualitats, s’introdueixen les matemàtiques.

1) Beckman era un filòsof natural i matemàtic que canvia aquestes idees aplicant-ne una altra, i això impacta a Descartes. Descartes tenia una bona formació matemàtica, que representa la certesa i l’evidència i suposa un coneixement matemàtic i organitzat i demostratiu. Aquí entra en joc la idea de Mathesis Universalis, que implica la reducció de qualitats a quantitats, és una transformació de les propietats en relacions matemàtiques amb l’aplicació de l’àlgebra, que és la relació de variables abstractes. La mathesis universalis també implica un mètode per representar la realitat on la veritat és una propietat de la representació que depèn de l’adequació i de la coherència en l’aplicació i també de la metafísica i de l’epistemologia.

3- Meditacions Metafísiques:

L’activitat científica en la qual es centra va ser la geometria analítica i d’aquesta activitat va extreure el mètode on hi ha pocs elements primaris, passos demostratius i inqüestionables i això forma les regles:

1a regla:

a) No admetre realitat sense evidència.

b) No incorporar en els judicis elements que no es coneixen de manera clara i distinta.

c) Evitar precipitació i prevenció.

2a regla: Dividir les dificultats de la recerca en tantes parts com sigui possible o necessari.

3a regla: Conduir ordenadament el pensar, dels objectes més simples als més complexos.

4a regla: Revisar de manera integral el procés per tal de no ometre res.

El mètode és aplicable en qualsevol investigació i en tot tipus de proposicions. Metafísica arbre: Introducció principis de la filosofia per unitat de coneixement. On la metafísica serien les arrels, la física el tronc i la mecànica, moral, i medicina serien les branques.

La unitat metodològica (que són les meditacions?), és l’aplicació del mètode de les arrels donant lloc a meditacions metafísiques. La reconstrucció racional del procés de descobriment a través de la dramatització i l’exposició sistemàtica que són el nucli de l’anàlisi del discurs del mètode que mostra el mètode i els resultats (fonament metafísic de la nova física).