Descartes: Mètode, Dubte i Meditacions Metafísiques
El Mètode Cartesià
- Basat en la raó.
El Primer Precepte: L'Evidència
En el primer precepte, Descartes estableix l'evidència com el criteri de la veritat. Les característiques de l'evidència són la claredat i la distinció:
- Claredat: Presència o manifestació d'un coneixement a la ment.
- Distinció: Separació d'un coneixement d'altres.
Els coneixements veritables són aquells clars i distints. L'aprehensió d'aquests principis evidents —clars i distints— es dóna a través de la intuïció. La intuïció és l'acte mitjançant el qual s'arriba a l'aprehensió de les naturaleses simples (idees clares i distintes).
Procés de la Ment per Arribar a les Naturaleses Simples (Regles)
- Evidència: Claredat i distinció (fruit de la intuïció).
- Anàlisi: Dividir o descompondre el que tenim fins a arribar a les parts més simples, a les intuïcions primeres.
- Síntesi: Amb les intuïcions de qüestions simples, podem extreure'n una conclusió del seu conjunt (deducció).
- Enumeració: Comprovació de l'anàlisi i la síntesi. Recompte de l'anàlisi i revisió de la síntesi.
El Dubte Cartesià
Sentit i Propòsit del Dubte
- Crítica radical a totes les veritats admeses fins al moment com a veritables, per a trobar quelcom indubtable.
- Dubte hiperbòlic (exagerat) per a reconstruir l'edifici del saber.
- Posa la seva ment en blanc dubtant de tot.
Les Meditacions Metafísiques
Primera Meditació: Raons per Dubtar de Totes les Coses
En aquesta meditació, Descartes exposa els motius del dubte (escepticisme):
- El testimoni fal·laç dels sentits: Dubta dels coneixements que arriben a través dels sentits, ja que de vegades ens enganyen.
- La dificultat de diferenciar amb claredat el somni de la vigília: Impossibilitat de distingir el somni de la vigília, ja que quan dormim tenim representacions semblants a quan estem desperts.
- La hipòtesi del geni maligne: Un dubte hiperbòlic que planteja l'existència d'un ésser enganyador supremament poderós.
Segona Meditació: La Primera Veritat i la Naturalesa del Jo
Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera veritat indubtable:
- Si jo no fos res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria ser enganyat?
- Afirma: "Penso, per tant existeixo" (cogito, ergo sum). Aquesta és la primera certesa, capaç de resistir qualsevol motiu de dubte.
- És la primera veritat indubtable, ferma i segura sobre la qual Descartes es proposa fonamentar la filosofia.
- Ja sé que sóc. Però, què sóc? Jo sóc una cosa que pensa.
- Descartes ha trobat l'existència del jo i la naturalesa d'aquest jo com a cosa pensant (res cogitans). Arriba al solipsisme, ja que només pot afirmar la seva pròpia existència.