Descartes: regles morals i resum de les Meditacions (Discursos III–V)

III. Discurs

Ens presenta quatre regles que són l'única cosa que tenim escrita sobre la moral de Descartes.

A partir de la primera regla del mètode, cal dubtar de tot coneixement rebut fins a trobar aquelles veritats de les quals sigui impossible dubtar.

Mentre duu a terme aquest procés, cal tenir unes regles de comportament (saber com s'ha de comportar a la societat); a aquestes regles els posa el nom de moral de la provisió.

Llavors, en aquestes regles apareix un Descartes conservador, que tindrà present l'ètica d'Aristòtil, la qual defensa que l'excel·lència i la virtut es troben en el terme mig entre dos extrems.

Exemple: la valentia és el terme mig entre la cobardia i l'excés de coratge.

Les regles són:

• Primera regla: obeir les lleis i costums del país, la qual cosa significa respectar la religió i tenir en compte les opinions moderades, situades en el terme mig.

• Segona regla: abans de prendre una decisió, cal valorar els pros i els contres. Un cop presa, encara que no estiguem segurs, l'hem de seguir fins al final.

• Tercera regla: sovint un pensa que tot el món està en contra seu i que no pot satisfer els seus desitjos; per tant, és millor canviar-se a si mateix que intentar canviar-ho tot.

IV. Discurs

És l'esquema, un resum de l'obra Meditacions metafísiques. Es planteja que «una vegada a la vida cal dubtar de tot el coneixement rebut» i també cal dubtar de la raó. Els motius per dubtar de la raó són:

• Crisi a la ciència:

  • Crisi de l'astronomia: s'estava demostrant que la teoria de Ptolemeu era falsa.

  • Crisi de la física: hi havia problemes a la física d'Aristòtil.

• Crisi a la religió: l'Església cristiana es trenca amb la Reforma i la Contrareforma, fet que es veu agreujat per la Guerra dels Trenta Anys.

La finalitat d'aquest procés era trobar aquelles veritats de les quals sigui impossible dubtar i així fonamentar l'edifici del coneixement.

Per trobar la primera veritat, el que farà serà dubtar de les eines a partir de les quals hem rebut el coneixement: la raó i els sentits. Primera veritat → «Penso, per tant existeixo».

A partir de la primera veritat arriba a la segona: «Déu existeix». La necessitarà per poder fonamentar tot el coneixement.

V. Discurs

Fa un resum del Tractat del món: tractat de l'home, obra que no es va publicar fins al 1633.