Descartes vs. Hume: Racionalisme i Empirisme en el Coneixement
Introducció a la Comparativa Filosòfica
En aquest text, compararem el pensament de René Descartes amb el de David Hume. Atès que Descartes, com a racionalista, i Hume, com a empirista, tenien idees molt diferents sobre la naturalesa del coneixement, aquesta anàlisi ens permetrà entendre les seves perspectives fonamentals.
Objectiu del Coneixement i Punt de Partida
Descartes té com a objectiu crear un mètode universal basat en la raó. A diferència de Hume, que parteix de l'experiència com a font primera i límit dels nostres coneixements.
Fiabilitat de la Raó i l'Experiència
René Descartes defensa que no ens podem fiar de l'experiència sensible, ja que en podem dubtar. Amb l'escepticisme metòdic, parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no es pugui dubtar. Però, en canvi, Hume diu que no ens podem fiar de la raó com a instrument de coneixement de la realitat, ja que els nostres coneixements traspassen els límits de l'experiència.
El Dubte Cartesià i la Raó com a Eina Fiable
Descartes es posicionarà dient que hem de dubtar dels sentits com a eina de coneixement (ja que a vegades enganyen). Aquest és l'únic nivell de dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia, on dirà que la raó és l'única eina de coneixement fiable.
La Perspectiva de Hume sobre la Raó i els Sentits
En oposició, Hume dirà que per a ell l'única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d'idees que no amplien el coneixement). I que l'experiència dels sentits ens proporciona l'únic coneixement fiable: les impressions.
Criteris de Veritat
- Hume: Una idea és vertadera si prové d'una impressió.
- Descartes: Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà vertader.
La Naturalesa de les Idees
Per a Descartes, les idees seran una representació mental i les dividirà en tres tipus:
- Adventícies: Provenen de l'experiència externa.
- Fictícies: Creades per la imaginació.
- Innates: Nascudes amb nosaltres (com la idea de Déu).
Per a Hume, les representacions mentals són percepcions que es divideixen en:
- Impressions: Fortes i vives (sensacions, emocions).
- Idees: Febles, còpies d'impressions.
Aquestes últimes es divideixen segons si són:
- Idees simples: Com un color o una forma.
- Idees complexes: Suma d'idees simples, que es formen per:
- Semblances (la fotografia d'algú).
- Contigüitat espai/temps.
- Causa i efecte (tot i que Hume la qüestiona).
Les Idees Innates: Un Punt de Divergència
Hume no accepta les idees innates, defensarà la màxima de Locke: la nostra ment quan naixem és una "WHITE PAPER" (tabula rasa). Però, en canvi, Descartes sí que accepta les idees innates i les aprova amb la segona veritat (l'existència de Déu).
Crítica de Hume a la Metafísica Cartesiana
Descartes trobarà els conceptes metafísics amb les tres veritats de les substàncies cartesianes:
- JO (Res Cogitans)
- DÉU (Res Infinita)
- MÓN (Res Extensa)
Hume les criticarà de la següent manera:
- Amb relació a la RES INFINITA (Déu): Dirà que no podem trobar la connexió necessària entre Déu creador i el Món, ni tenim cap impressió d'allò infinit. Per tant, potser la idea de Déu sigui falsa.
- Amb relació a la RES COGITANS (Jo): Dirà que el jo és una suma de percepcions (color, alçada, pes...), però no hi ha impressió del jo, que seria l'essència.
- Amb relació a la RES EXTENSA (Món): Dirà que tot són percepcions.
El Principi de Causalitat
René Descartes dirà que el principi de causalitat es basa en la teoria mecanicista del món (que pressuposa el principi de causalitat), on l'univers és un gran mecanisme pels fenòmens regits per la relació causa-efecte (pensem que a un fet A li segueix un fet B, per exemple: olla a bullir / aigua bullirà).
En canvi, Hume qüestionarà el seu pensament sobre el principi de causalitat, ja que no tenia impressions de la connexió necessària entre causa-efecte, sinó que és una qüestió de fet (idea de successió) que la traiem de l'hàbit i el costum (creença). Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d'una relació causal, ja que tot és probabilitat, com l'exemple que posa de la bola de billar.