Descolonització del Pròxim Orient i Àfrica: Història i Conflictes
1. La descolonització del Pròxim Orient i de l’Àfrica
El naixement d’Israel
En acabar la Primera Guerra Mundial, Turquia va perdre els seus dominis al Pròxim Orient. Per mandat de la Societat de Nacions, aquests dominis van ser administrats pel Regne Unit i França. A Palestina, la població era de religió islàmica i hi havia minories de religió hebrea i cristiana. Grups de jueus van emigrar a Palestina per fundar un nou estat, Israel. L’emigració va fer que la població jueva a Palestina fos més nombrosa, i van aparèixer els primers enfrontaments entre jueus i musulmans. Acabada la Segona Guerra Mundial, el problema es va incrementar perquè milers de jueus europeus van emigrar a Palestina. L’ONU va preveure la creació d’un estat jueu i d’un estat palestí, i el Regne Unit va abandonar el territori, fet que David Ben Gurion va aprofitar per proclamar l’estat d’Israel. Va començar la primera guerra entre àrabs i israelians, que va acabar amb una clara victòria jueva, i Israel va doblar el seu territori inicial. Els enfrontaments van continuar en forma de guerres: crisi de Suez, la guerra dels Sis Dies, la guerra del Yom Kippur i la invasió del Líban. S’han produït diverses revoltes populars palestines (intifada). Les negociacions entre àrabs i israelians poden portar a l’establiment de la pau a la zona, amb l’existència d’un Estat palestí.
La independència de l’Àfrica negra
A l’Àfrica negra, la primera colònia que va obtenir la independència va ser Sud-Àfrica. Va exercir una política de segregació racial que discriminava la majoria negra en tots els àmbits. El líder del Congrés Nacional Africà, Nelson Mandela, després de 27 anys de presó, va ser elegit president de la República en les primeres eleccions multiracials. Al Congo Belga, la descolonització va ser molt cruenta perquè, en proclamar la independència, els belgues, per tal de defensar els seus interessos econòmics, van afavorir l’esclat d’una guerra civil que va dessagnar el país.
2. El naixement del Tercer Món
El neocolonialisme
Els nous estats sorgits van trobar-se en una situació de dependència econòmica i tecnològica respecte a la seva antiga metròpoli o altres països desenvolupats. En alguns casos, l’antiga potència colonial es va reservar el dret de mantenir contingents i bases militars en el nou estat. Exercia una tutela pel que fa a la política interna de l’excolònia, de manera que afavoria els partits o els líders que consideraven més favorables per als seus interessos, encara que aquest fet provoqués conflictes. Això feia que la independència de les antigues colònies fos, en realitat, limitada. El nacionalisme va emergir en el moment d’accedir a la independència, però les economies de les antigues colònies estaven molt poc desenvolupades i tenien un alt grau de dependència comercial i tecnològica de l’exterior, dels països desenvolupats.
El Tercer Món es caracteritza per ser economies productores de primeres matèries i de productes alimentaris que normalment tenen uns preus de venda baixos i que depenen de les fluctuacions dels mercats internacionals. El deute extern dels països del Tercer Món és tan elevat que molts es troben en una situació de fallida financera.
3. Els grans conflictes de la guerra freda
La guerra de Corea
Corea havia estat una colònia japonesa i va ser ocupada pels nord-americans i els soviètics. Les dues zones van ser separades pel paral·lel 38 i es van proclamar la República de Corea, al sud, amb un règim prooccidental, i la República Democràtica Popular de Corea, al nord, amb un sistema comunista. A la Xina, els comunistes dirigits per Mao Zedong van conquistar el poder, cosa que va incrementar la tensió que es vivia a la zona. Corea del Nord va envair Corea del Sud. El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar l’enviament d’un contingent militar internacional sota l’autoritat del general nord-americà. L’exèrcit internacional va reconquerir el territori perdut i va envair Corea del Nord. Aquest fet va provocar l’entrada en la guerra de la Xina. Finalment, es va signar l’armistici i es va restablir la frontera de les dues Corees al paral·lel 38.