La descomposició del sistema isabelí i els governs unionistes
El nou govern unionista, liderat per O'Donnell, va intentar un equilibri polític combinant el projecte moderat amb algunes propostes progressistes, com la limitació dels poders de la Corona i l'acceptació de la desamortització civil. Es va aconseguir una estabilitat política interior produïda per una etapa de prosperitat econòmica.
Es va intentar revitalitzar el parlamentarisme sota la tutela de l'Estat per tal d'assegurar la majoria parlamentària, i també es fixava una minoria opositora.
Política exterior activa
Una de les actuacions del govern va ser la seva política exterior activa per recuperar el prestigi internacional:
- L'expedició a Indoxina: en col·laboració amb França.
- La intervenció a Mèxic: amb francesos i britànics per exigir el deute acumulat.
- Campanyes militars al Marroc: per disputes frontereres, que es van saldar amb el triomf on va guanyar un gran prestigi el general Prim, militar progressista. La Pau de Wad-Ras va permetre a Espanya la incorporació del territori d'Ifni a la Corona i l'ampliació de la plaça de Ceuta.
La crisi de l'unionisme (1863)
L'any 1863 es va produir la descomposició interna de governs inestables. L'unionisme va ser incapaç d'implantar-se davant l'oposició dels moderats i de la Corona mateixa, que es va negar a dissoldre les Corts. O'Donnell va presentar la seva dimissió i la reina va lliurar el poder als moderats.
Els governs moderats (1863-1868)
Amb la tornada de Narváez al poder, les baralles internes, les conspiracions constants, la successió de pactes i els intents de pronunciament van fer evident la manca de suports socials i la feblesa dels governs.
El moderantisme va imposar novament la forma autoritària de govern, al marge de les Corts, exercint una forta repressió sobre els opositors. Els progressistes van acusar la Corona d'obstaculitzar el funcionament de les institucions i de promoure formes de govern dictatorials. Per aquest motiu, els progressistes van passar novament a l'insurreccionalisme amb el suport dels demòcrates.
L'any 1866 va tenir lloc la insurrecció dels sergents de San Gil, amb l'adhesió de progressistes i demòcrates. Bona part dels unionistes es van posar en contra del govern i es van acostar a les posicions dels progressistes; O'Donnell s'exilià a la Gran Bretanya.
La situació del govern va empitjorar arran de la crisi de subsistències, que provocà l'augment dels preus i el descontentament popular. Amplis sectors necessitaven promoure un pronunciament que capgirés la situació de soca-rel.