La Descripció Empírica de la Ment al Segle XVIII
Filosofia de la Ment (Segles XVII i XVIII)
Bona part de la filosofia dels segles XVII i XVIII es centra en la pregunta de com podem conèixer la realitat (pregunta epistemològica), que es respon examinant la ment.
Es pregunten per l'adquisició de les facultats internes (funcions mentals), els orígens de les funcions mentals i com la ment aconsegueix pensar.
Intent d'examen "naturalista", no especulatiu. Influència d'Isaac Newton (1642-1727). Intenten no introduir elements inexistents. Per això, el concepte d'ànima no els interessa perquè no la podem veure. Tot allò que no es veu (que és especulatiu) ho descarten.
Introspecció filosòfica: la ment pot conèixer-se a si mateixa a través de la reflexió, per entendre com construïm una idea.
Debats entre idees innates i idees adquirides.
Debats sobre com adquirim les funcions mentals.
John Locke (1632-1704). Empirisme Britànic
No li interessa la pregunta per la naturalesa de la ment (si és material o immaterial), però sí que creu que la podem conèixer igual que el cos.
Vol entendre com funciona la ment, anant a les fonts/l'origen de les idees.
An Essay Concerning Human Understanding (1690).
La ment/esperit té dues operacions fonamentals: el pensament i la voluntat (poder de posar el cos en moviment).
El coneixement prové exclusivament de l'experiència.
Dubta bastant de les idees innates. Les funcions mentals, per a ell, sí que són innates.
John Locke
Dues fonts per al coneixement:
- Sensació dels objectes externs. (innat)
- Reflexió sobre les pròpies operacions mentals. (innat)
No és un empirista radical: no pensa que les operacions mentals de pensar, memoritzar, percebre es puguin adquirir per experiència.
Idees simples - idees complexes.
Locke pensa que les creences falses són el producte de la incorrecta associació d'idees. Pensa que els "bojos" ajunten idees errònies i, per tant, arriben a proposicions equivocades, però raonen correctament a partir d'elles. Aquestes idees porten a pensar que se'ls pot educar.