Descripció i evolució de la llengua catalana
Què és una descripció?
Una descripció és un text que explica, de manera més o menys detallada, com és una persona, un lloc, un objecte, una emoció...
Recursos lingüístics en els textos descriptius
Entre els recursos lingüístics que apareixen en els textos descriptius trobam:
- Adjectius qualificatius
- Comparacions i metàfores
- Oracions amb pronoms relatius
- Adverbis de lloc
Com fer una descripció?
Per descriure, en primer lloc, cal decidir la impressió que volem transmetre d'allò que descrivim i seguidament triar els detalls característics més adequats per comunicar aquella impressió. Finalment, unirem tots els detalls seguint un ordre.
Tipus de descripció
- Descripció objectiva: l'autor mostra allò que veu, sense cap intenció d'influir en el lector.
- Descripció subjectiva: l'autor mostra la seva impressió o el sentiment que li provoca allò descrit.
Expansió de la llengua catalana al segle XIII
En el segle XIII, el rei Jaume I va expandir la Corona d'Aragó i va conquerir Mallorca (1229), Eivissa i Formentera (1235) i València (1238). Els àrabs foren expulsats i es va dur a terme la repoblació de Mallorca i d'Eivissa amb gent que procedia de la Catalunya Vella. D'aquesta manera, la llengua catalana es va introduir en aquests territoris.
La llengua catalana es va expandir a tots els territoris conquerits i es va usar en tots els àmbits i en les relacions personals.
En els segles XIV i XV, els successors de Jaume I van estendre els seus dominis per la Mediterrània i van ocupar Sardenya, Còrsega i més països europeus.
La Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era un organisme administratiu que s'encarregava de redactar els documents oficials i que va crear un model de prosa amb retòrica acurada i bella. Això va influir en els escriptors dels segles XIV i XV.
L'Humanisme i el Renaixement
L'Humanisme és un moviment cultural que es va originar a Itàlia al segle XIV i s'oposava a la visió que imperava durant l'edat mitjana de l'home i de la societat. Aquest moviment cultural es va introduir a la nostra literatura de la mà d'escriptors com Dant, Petrarca i Boccaccio.
Aquest vessant artístic és conegut com Renaixement, proposa tornar als models de bellesa grecollatina i recuperar les formes clàssiques.
Aquesta nova manera de concebre el món va xocar amb els interessos del clergat, que fins aquell moment havia monopolitzat la cultura.
Autors més importants de l'època
- Francesc Eiximenis: la seva obra més important és Lo Crestià, una obra escrita en prosa i amb una intenció didàctica.
- Vicent Ferrer: va desenvolupar una gran activitat predicadora. Els seus Sermons constitueixen una de les mostres més vives de la llengua oral de l'època.
- Anselm Turmeda: un frare franciscà mallorquí, va renegar del cristianisme, va partir a Tunis i es va convertir a l'islam. Va escriure la Disputa de l'ase contra frare Anselm, una obra en prosa en què els dos protagonistes discuteixen sobre la superioritat de l'home.