Desenvolupament Infantil i Educació: Marcs Legals, Modalitats i Teories Pedagògiques

La infància

La infància es pot dividir en les següents etapes:

• Primera infància: des del naixement fins als 3 anys.
• Segona infància: dels 3 als 6 anys.
• Tercera infància: dels 6 anys a la pubertat.

Estatus judicial actual (drets)

Declaració de Ginebra (1924)

• Dret al desenvolupament, a l'alimentació i a la cura dels infants amb dificultats.

Declaració Universal dels Drets dels Infants (1954)

• Drets per a tots els infants.
• Dret al desenvolupament en l'àmbit familiar.
• Dret a l'educació.
• Dret prioritari a la protecció i l'auxili en cas de desastre.
• Prohibició de l'explotació, l'abandonament i la crueltat.

Convenció Internacional dels Drets dels Infants (1989) (important)

• Els infants són subjectes socials de drets i responsabilitats.

Principis:

• Supervivència: dret a la vida i a la satisfacció de les necessitats bàsiques.
• Desenvolupament infantil: dret a l'educació, a l'esbarjo i al joc, a la informació i a la llibertat de pensament.
• Protecció: contra l'abandonament, l'explotació...
• Paper actiu dels menors: tenen dret a expressar-se i a la participació social.

Canvis que suposa: té força jurídica (tots els països que la ratifiquen estan obligats a complir aquesta llei) i caràcter dinàmic (s'adapta a les noves situacions).

La intervenció

Actuacions destinades a procurar la satisfacció de les necessitats d'primera persona.

• Educació informal: es basa en l'adquisició de coneixements a través de la vida quotidiana al llarg de la vida. Els mitjans de l'educació informal són els mitjans de comunicació, la família, el barri, l'escola...
• Educació no formal: comprèn accions educatives fora de l'escola. Està planificada i s'han d'assolir uns objectius. Poden ser de caràcter educatiu (casals de colònies, esplais o casals, ludoteques, activitats extraescolars, aules hospitalàries...) i de caràcter assistencial (centres d'acollida, cases residencials, centres oberts...).
• Educació formal: s'imparteix a l'escola i està estructurada en nivells que donen dret a un títol.

Lleis

• Espanya: LOGSE (1990): primera llei d'educació. LOE (2006): llei orgànica d'educació d'infants de 0-6 anys, de caràcter educatiu.

Dues etapes: 0-3 anys (voluntària) i 3-6 anys (gratuïta i voluntària).

Característiques de la intervenció

Intervenció educativa: que els nens i les nenes vagin incorporant progressivament noves habilitats, hàbits i continguts en general, que contribueixin a l'adquisició de la seva pròpia autonomia i coneixement.

Atenció assistencial: es limita a proporcionar les ajudes necessàries que els infants no poden fer per si mateixos.

Aspectes de la intervenció

• Integració: integra l'alumne dins del medi, evitant les situacions de marginació.
• Inclusió: l'escola ha d'estar preparada per incloure tot el nen i aquest s'ha d'integrar en ella.

Competències

• Socials: empatia, hàbits socials, habilitats per resoldre conflictes.
• Professionals: programació i elaboració d'activitats, coneixement de la norma, avaluació, maneig de les entrevistes i reunions i coneixements del desenvolupament de l'infant.
• Personal: autonomia i iniciativa, responsabilitats, capacitat d'implicació.

Actituds: respecte, tolerància, tracte afectuós, entusiasme, obertura, crítica, comportament estable (confiança) i no autoritari.

Ètica: respecte als drets humans, autoresponsabilitat, confidencialitat, cooperació per a la integració, prevenció per a les desigualtats.

L'escola nova (segle XIX)

És un moviment pedagògic que té com a finalitat renovar els principis que tenia l'escola tradicional.

Principis de l'escola nova

• L'infant com a subjecte actiu de l'aprenentatge.
• Paper del mestre: observa i anima l'infant i promou les conductes.
• L'escola ha d'obrir-se a l'exterior i proporcionar les condicions perquè els infants visquin i aprenguin de manera espontània.
• Adquisició de valors com el companyerisme o la solidaritat.
• La intervenció pot ser individualitzada (a partir de les capacitats de cadascú) o socialitzada (educació social i desenvolupament d'àmbits de convivència).
• Els mètodes educatius promouen la imaginació, el pensament i afavoreixen l'actitud crítica.

Precursors de l'escola nova

Pestalozzi (1746-1827): dona molta importància al paper afectiu de la mare i la família i al paper socialitzador de l'escola. També valora la integració amb una educació igualitària sense discriminacions. Aportacions a l'escola infantil: l'escola com a mitjà complementari en l'educació, aprenentatge comprensiu, no memorístic.

Fröbel (1782-1852): Aportacions a l'escola infantil: importància de l'escola infantil en el desenvolupament, el joc com a material bàsic d'aprenentatge, elaboració de materials per a l'estimulació. Va crear el kindergarten.

Figures més importants de l'escola nova

Maria Montessori (1870-1952): d'acord amb les necessitats dels infants, el seu model comprèn quatre àrees: 1) vida pràctica, 2) educació sensorial, 3) habilitats de llenguatge, escriptura i lectura, 4) habilitats matemàtiques. Aportacions a l'escola infantil: educació dels sentits, observació sistematitzada de l'infant, materials estructurats per desenvolupar processos de pensament.

Decroly (1871-1932): Decroly va unir tres conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i globalització, i va crear els centres d'interès, en els quals es treballen necessitats de l'infant, tant físiques com psíquiques, a través del joc. Aportacions a l'escola infantil: aprenentatge globalitzat i diferenciat segons la diversitat dels infants, centres d'interès, materials de la vida quotidiana i jocs sensomotors estructurats.

Freinet (1896-1966): Aportacions a l'escola infantil: escola activa, tècnica de projectes, espais oberts.

Models pedagògics actuals

Marta Mata: personalitat destacada des de la postguerra fins a l'actualitat a Catalunya. Ha elaborat llibres d'exercicis i de didàctica de la lectura i l'escriptura, contes infantils i nombrosos articles de pedagogia educativa. Va fundar l'Escola de Ms. 3 Rosa Sensat, una escola clandestina amb 15 alumnes.

Les aportacions de la psicologia

1. L'aprenentatge per esforç. El conductisme: l'aprenentatge s'explica en funció de les reaccions d'una persona davant els estímuls. Skinner és un dels màxims representants del conductisme.

2. L'aprenentatge per observació. Bandura considera que la majoria de conductes són conseqüència de l'aprenentatge a través de l'observació i la imitació.

3. L'aprenentatge per ajuda. Vigotski: l'aprenentatge es facilita a través de l'ajuda d'una altra persona i gràcies a la zona de desenvolupament pròxim.

• Zona de desenvolupament potencial: el que una persona fa amb l'ajuda d'un altre.
• Zona de desenvolupament real: el que una persona fa de manera autònoma, sense ajuda.
• Zona de desenvolupament pròxim: la intervenció de la persona que ofereix l'ajuda passa a ser efectiva, és a dir, passa del nivell potencial al real.

L'obtenció de l'aprenentatge serà més eficaç a la zona de desenvolupament pròxim.