Desequilibris Territorials, Autonomies i Fons Europeus
Constitució de les Comunitats Autònomes (CCAA)
Ajuntaments representatius d’almenys el 50% de la població, sense necessitat de referèndum. N’hi va haver que es van acollir a la disposició transitòria 1a de la Constitució, que permetia substituir la iniciativa de les diputacions per l’acord amb majoria absoluta dels òrgans preautonòmics. Madrid es va acollir a l’article 144.a, que per interès nacional, permet constituir-se en comunitats uniprovincials a les províncies sense entitat regional històrica, i Ceuta i Melilla, a l’article 144.b, que permet atorgar un estatut d’autonomia a territoris no integrats en l’organització provincial.
Desequilibris Territorials a Espanya
Causes i Indicadors dels Desequilibris
A Espanya hi ha *diferències* de tot tipus: econòmiques, demogràfiques i socials, que es donen *entre* les CCAA i a l’interior de cadascuna. Aquestes són anomenades **desequilibris territorials**.
Comunitats com Madrid, Catalunya o les Illes Balears superen la mitjana europea de renda per càpita, mentre que d’altres com Extremadura arriben al 65% d’aquesta mitjana. L’anomenat **Fons de Compensació Interterritorial** intenta beneficiar les comunitats amb menys recursos.
Causes dels Desequilibris
Les **causes** són les diferents condicions naturals i la distribució dels recursos, la localització de les activitats més dinàmiques en cada moment històric i les decisions polítiques que els han accentuat fins a èpoques recents.
Indicadors de Desenvolupament per Mesurar els Desequilibris
Els **indicadors** de desenvolupament per mesurar els desequilibris són diversos:
- Els desequilibris econòmics es mesuren tradicionalment pel PIB i pel PIB per càpita. Actualment, els canvis econòmics fan aconsellable incorporar indicadors relacionats amb la innovació i la tecnologia: activitats d’R+D, innovació a les empreses, indicadors d’alta tecnologia, recursos humans en ciència i tecnologia, etc.
- Els desequilibris demogràfics se solen mesurar pel creixement i la densitat de població.
- Els desequilibris socials es mesuren tradicionalment per la Renda Bruta Disponible (RBD) de les cases. Actualment, es tendeix a utilitzar el concepte de benestar, que inclou gaudir d’un conjunt més ampli de béns materials i immaterials que la població considera importants per a la qualitat de vida: salut, educació, etc.
Convergència i Divergència Regional
La **convergència/divergència** *entre* les regions a cada indicador es mesura calculant la diferència *entre* la CC que té el valor més alt i la que té el valor més baix, o bé la diferència amb el valor mitjà d’Espanya.
La Política Regional de la UE: Els Fons Europeus
Objectius i Tipus de Fons
Dins de la UE, la política regional s’executa a través de 3 fons: **FEDER**, **FSE** i **FC**, amb la finalitat de reduir les desigualtats regionals, disminuir les diferències *entre* els grups més i menys desfavorits i la lluita contra l'atur.
FEDER i FSE: Fons Estructurals
El FEDER i el FSE beneficien totes les regions europees.
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)
Fons estructural que proporciona ajuda econòmica destinada a corregir desequilibris regionals dins de la UE, per mitjà de la participació en el desenvolupament de les regions menys afavorides i en la reconversió de les regions industrials en declivi. Es centra en:
- Innovació i recerca.
- Tecnologies de la informació i la comunicació.
- Suport a les PIMES.
- Economia hipocarbònica.
El Fons Social Europeu (FSE)
Fons que presta la seva ajuda a la formació i readaptació professionals, a l'educació d'adults i a la creació d'incentius per a la creació de nous llocs de treball. En definitiva, té com a finalitat millorar les possibilitats d'ocupació dels treballadors de la UE i elevar el nivell de vida. Els mecanismes que utilitza són:
- Programes de formació professional.
- Programes d'ajuda a la contractació per a llocs de treball estables de recent creació i que afavoreixin la creació de noves empreses.
- Especial interès per l'atur juvenil, femení i de llarga durada.
El Fons de Cohesió (FC)
Està destinat a facilitar als estats de la UE més pobres la transició cap a la unió econòmica i monetària, al mateix temps que els permet millorar les infraestructures de transport i la protecció de l'entorn.