Diabetis Mellitus: Tipus, Símptomes i Tractament

Pàncrees: Funcions Exocrina i Endocrina

Funció Endocrina: Illots de Langerhans

• Cèl·lules Alfa: Produeixen glucagó, que augmenta la glicèmia. Trenca el glucogen hepàtic i transforma les proteïnes en glucosa.
• Cèl·lules Beta: Produeixen insulina, que baixa la glicèmia. Facilita l'entrada de glucosa a les cèl·lules des de la sang i la conversió de glucosa en glucogen.

Hiperglicèmia i Hipoglicèmia

• Hiperglicèmia: Augment de glucosa en sang (augment de la glicèmia).
• Hipoglicèmia: Disminució de glucosa en sang (baixada de la glicèmia).

Què és la Diabetis Mellitus?

La Diabetis Mellitus és una malaltia crònica caracteritzada per una hiperglicèmia persistent.

Hemoglobina Glicada (HbA1c)

L'HbA1c és l'hemoglobina que té glucosa enganxada. Els valors normals en no diabètics són inferiors al 6,5%, mentre que en diabètics es considera un valor adequat entre el 7% i el 8%.

Tipus de Diabetis

Diabetis Mellitus Tipus 1 (Juvenil, Insulinodependent)

• Apareix abans dels 20 anys (pic entre 10-13 anys).
• Igual prevalença en homes i dones.
• No hi ha antecedents familiars.
• Etiologia: fallada brusca del pàncrees.
• Inici brusc (pot presentar-se amb coma).
• Dependència absoluta de la insulina des de l'inici.
• Complicacions vasculars primerenques.
• Representa el 10-20% dels casos.

Diabetis Mellitus Tipus 2 (de l'Adult, No Insulinodependent)

• Representa el 80-90% dels casos.
• Afecta principalment a adults majors de 40 anys.
• Igual prevalença en homes i dones.
• Antecedents familiars freqüents.
• Etiologia: desgast del pàncrees endocrí.
• Inici lent (anys d'evolució).
• Tractament: dieta + exercici; en alguns casos, antidiabètics orals (ADO) o insulina.
• Complicacions vasculars tardanes.

Diabetis Gestacional (de l'Embaràs)

• Afecta aproximadament al 10% de les dones embarassades.
• TTOG (Test de Tolerància Oral a la Glucosa) a les 2 hores > 140 mg/dl.
• No es recomanen ADO (contraindicats).
• Tractament amb insulina.
• Etiologia: sobreesforç del pàncrees.
• Normalment es resol amb el part.
• Es considera un embaràs de risc.
• El nadó pot ser macrosoma (pes > 4,5 kg).
• Predisposa a patir Diabetis Mellitus Tipus 2 en el futur.

Clínica de la Diabetis Mellitus

• Poliúria: Glicèmia > 180 mg/dl, apareix glucosúria.
• Polidípsia: Augment de la set.
• Polifàgia: Augment de la gana (les cèl·lules tenen gana).
• Pèrdua de pes: Les cèl·lules cremen greixos.
• Astènia: Les cèl·lules treballen en excés.

Tractament de la Diabetis Mellitus

• Dieta hipoglucèmica: Limitar els hidrats de carboni simples i reduir els complexos. Es recomanen 6 àpats al dia.
• Exercici físic: Millora la resposta de les cèl·lules a la insulina.
• Control d'altres factors de risc: No fumar, controlar la dislipèmia (DLP), el sobrepès, la obesitat, la hipertensió arterial (HTA), reduir la ingesta de sal i l'estrès. Evitar els anticonceptius orals (ACO).
• Antidiabètics orals (ADO).
• Insulina: (2/3 - 0 - 1/3 = 0,4-0,6 u/kg/dia).
• Controls anuals: Electrocardiograma (ECG), fons d'ull (F.U), analítica de sang, examen físic dels peus, glicèmia, hemoglobina glicada, creatinina, analítica d'orina, pes, tensió arterial (TA) i revisió de la dieta.

Possibles Situacions en el Control de la Diabetis

Nota: Glucosúria positiva si glicèmia > 180 mg/dl.