Diadumen de Policlet: Anàlisi de l'Escultura Clàssica
Fitxa tècnica del Diadumen
- Títol: Diadumen
- Autor: Policlet el Vell
- Cronologia: 430 a.C.
- Estil: Grec clàssic
- Material: Bronze (còpia en marbre)
- Tècnica: Fosa (talla en la còpia)
- Forma: Exempta
- Cromatisme: Monòcrom
- Dimensions: 1,95 metres
- Localització: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
Elements formals
Policlet va establir un cànon matemàtic: l'alçada de l'escultura havia de mesurar set vegades la mesura del cap. Presenta un eix vertical sobre el qual reposa la figura amb un cert aire estàtic. Utilitza el contrapposto: el pes de la figura recau sobre una cama, generant mobilitat. El maluc es mou lleugerament cap a un cantó i les cames estan separades, equilibrant així el pes del cos.
El cabell està més ben tractat que en obres anteriors i el rostre manté una expressió severa. La musculatura és detallada; falten les dues mans, que estaven cenyint-se una diadema al cap. La figura mostra concentració i l'ús de línies corbes aporta moviment, tot i que encara falta perfilar l'expressió facial.
Estil i teoria
Policlet, igual que Miró i Fídies, va ser deixeble d'Agèlades. Era un teòric de l'anatomia humana que defensava que cada element del cos humà ideal s'integra en un conjunt simètric, constituint alhora una unitat independent.
Significat i funció
Actualment, no se sap amb certesa qui representa. Alguns autors l'identifiquen amb el déu Apol·lo, mentre que d'altres creuen que és un auriga que, després d'haver guanyat, es cenyeix la diadema de la victòria.
Cal destacar la importància de l'esport en el món grec com a part fonamental de l'educació. Els atletes guanyadors adquirien fama i eren considerats herois. A Grècia destacaven tres tipus de jocs:
- Jocs Olímpics: celebrats a Olímpia.
- Jocs Nemeus: en honor a Zeus.
- Jocs Panateneus: en honor a Atena.
Funció: L'obra estava destinada a ser exhibida al públic. Tot i que es desconeix qui la va encarregar, aquest tipus d'obres atorgaven prestigi tant a la família com a la ciutat.
Significat: El premi a la victòria era la diadema, sovint acompanyada d'una corona d'olivera.