Dialectes Catalans: Origen, Classificació i Distribució

Què és un Dialecte? Origen i Significat

La paraula dialecte, d'origen grec, en els seus inicis significava “manera de parlar”. Després va passar a designar “llengua” i “varietat de llengua”.

Classes de Dialectes: Criteri Històric

Segons el seu origen (criteri històric), els dialectes es classifiquen en:

• Dialectes constitutius: aquells que existeixen en la llengua des de la seva mateixa etapa de formació.
• Dialectes consecutius: aquells produïts posteriorment en una zona per diverses raons.

La Dialectologia: Estudi Científic dels Dialectes

La dialectologia és la branca de la lingüística que s'encarrega de l'estudi dels dialectes. Va néixer a finals del segle XIX.

El Domini Lingüístic del Català

Extensió Geogràfica i Parlants

El català s'estén per una sèrie de territoris històrics, situats dins de diferents estats:

• Andorra.
• Estat espanyol:
  • Catalunya (excepte la Vall d'Aran).
  • País Valencià (excepte les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Racó d'Ademús, la Canal de Navarrés, la Vall de Cofrents, els Serrans, la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol).
  • Illes Balears.
  • Aragó: zona oriental d'Aragó (la Llitera, el Matarranya, la part occidental de la Ribagorça, la Terra Alta, part de la Ribera de l'Ebre, etc.).
  • Múrcia: la regió del Carxe.
• Estat francès: la Catalunya Nord (que comprèn el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir – comarques cedides a la monarquia francesa l'any 1659 pel Tractat dels Pirineus).
• Estat italià: la ciutat de l'Alguer, a Sardenya.

Teories sobre l'Articulació Dialectal del Català

Proposta de Milà i Fontanals (1861)

Manuel Milà i Fontanals, l'any 1861, va dividir el català en dos grans blocs dialectals: l'oriental i l'occidental. El criteri principal que va seguir per a aquesta classificació va ser el comportament del vocalisme àton. Mentre que el català oriental redueix el vocalisme àton a tres vocals (/u/, /i/, /ə/ o vocal neutra), el català occidental manté les cinc vocals del sistema tònic (/a/, /e/, /i/, /o/, /u/) en posició àtona.

Proposta de Pere Barnils (1919)

Pere Barnils, l'any 1919, va proposar una classificació basada en un criteri geogràfic, adoptant les denominacions populars dels dialectes (valencià, mallorquí, etc.). No obstant això, la seva proposta va contenir algunes imprecisions.

Proposta d'Antoni M. Alcover

Antoni M. Alcover va realitzar diverses propostes de classificació dialectal, introduint noves denominacions. La més precisa i coneguda és la que va presentar a la introducció del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Aquesta classificació es basava en les diferents desinències verbals de la primera persona del present d'indicatiu i del pretèrit imperfet de subjuntiu. A continuació, es detallen els grups segons aquesta proposta:

• Pirinenc oriental (anomenat posteriorment Rossellonès): /kant-i/.
• Oriental: Formes principals /kant-u/, /kant-o/ (1a pers. pres. ind.) i /kant-és/, /kant-às/ (pret. imp. subj.).
• Valencià: Formes principals /kant-e/ (1a pers. pres. ind.) i /kant-ara/ (pret. imp. subj.).
• Balear: Forma principal /kant/ (1a pers. pres. ind.).
• Alguerès: Forma principal /kant/ (1a pers. pres. ind.).