Dialectes del Valencià i Evolució de la Poesia Catalana
El valencià meridional
- Fonètica: Tota -a final àtona es pronuncia com la o oberta tònica anterior o com la e oberta tònica anterior.
- Morfosintaxi: Substitució del pronom feble de segona persona et per la forma el o de l'article els per la forma es.
L'alacantí
- Fonètica: Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica, supressió de la -r final i el diftong -ou- s'obri en -au-.
- Morfosintaxi: Ús de l'adverbi aquí en lloc d'ací, utilització de la forma astò en lloc del demostratiu neutre açò i ús de la forma impersonal ha hhi en lloc de hi ha.
- Lèxic: Abundància de castellanismes i existència d'arcaismes.
La poesia de tradició simbolista
La poesia simbolista es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l'envolta. Predominen els símbols i les referències mitològiques. Els poetes destacats són Carles Riba, Salvador Espriu i el valencià Xavier Casp.
Salvador Espriu
Fou un poeta amb un domini extraordinari dels més variats registres variats de la llengua i un gran creador de mites. Va escriure la novel·la Laia i l'obra de teatre Antígona, sobre la llibertat i la mort. L'obra que destaca és Cementeri de Sinera i La pell de brau, que analitza el tema de la Guerra Civil.
La poesia d'avantguarda
Se centrà en l'experimentació formal i en la recerca de recursos expressius relacionats amb l'anomenada antipoesia i poesia visual. En destaca Joan Brossa.
Joan Brossa
Els seus poemes es caracteritzen per un toc surrealista. La temàtica ha evolucionat des del referent de la Guerra Civil fins a la introducció de la màgia i de la fantasia en la realitat quotidiana, en un intent d'aconseguir que el lector es divertisca. Entre les seues obres destaca Em van fer Joan Brossa.
El realisme històric
A partir dels anys 60, es concep la poesia amb un to més reivindicatiu de recuperació cultural i nacional, i en contra del franquisme. Es propugna la utilització d'una llengua viva, col·loquial, directa i comunicativa. Els autors més coneguts són Pere Quart i Vicent Andrés Estellés.
Vicent Andrés Estellés
Va començar la seua carrera professional com a periodista. Era un home d'una formació literària amplíssima que va contribuir a recuperar i dignificar l'ús de la nostra llengua. Va publicar més d'un centenar de poemaris i el monumental Mural del País Valencià, en el qual du a terme el projecte d'enaltir els pobles, la història, la geografia i la vida dels valencians. Encara que pot semblar proper al llenguatge del carrer, conté recursos clàssics i referències als nostres autors del segle XV. Els temes són la fam i la misèria de la postguerra, la mort, l'amor, l'erotisme, la vida quotidiana i la identitat cultural del poble, tot mirat des de diferents punts de vista: la ironia, el compromís i la denúncia social.