Els dialectes de la llengua catalana: Guia i classificació
Els dialectes de la llengua catalana
Actualment, el conjunt de terres on es parla la llengua catalana es troba dividit entre quatre estats europeus: Espanya (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, la Franja de Ponent i el Carxe), França (Catalunya del Nord), Itàlia (l’Alguer, nord-est de Sicília) i Andorra.
Els dos grans blocs dialectals
Els parlars catalans es poden agrupar en dos grans blocs dialectals: català oriental i català occidental. Ara bé, aquests dos grans blocs són constituïts per dialectes que abasten zones dialectals més reduïdes: rossellonès, central, balear, alguerès, nord-occidental i valencià.
Criteris de classificació: la neutralització vocàlica
L’origen de la partició del català en dos grans blocs dialectals es basa en una sèrie de trets fonètics que afecten el sistema vocàlic àton. El criteri de la neutralització vocàlica permet distingir amb prou precisió els dialectes que s’engloben en un bloc dialectal i en l’altre.
Dialectes constitutius i consecutius
Els dialectes catalans s’agrupen novament en dos blocs:
- Constitutius: dialectes catalans que s’han format per evolució del llatí.
- Consecutius: apareixen com a conseqüència de l’arribada del català a nous territoris arran de l’expansió efectuada entre els segles XII i XIV.
Principals varietats del català
Rossellonès o català septentrional
S’estén per les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir, territoris corresponents a l’antic bisbat d’Elna, actualment sota jurisdicció francesa.
Català central
El català central comprèn el territori delimitat per les comarques de l’Alt Empordà, el Ripollès i la Baixa Cerdanya, mentre que per l’est la línia divisòria coincideix amb la frontera entre el bloc dialectal oriental i l’occidental.
Català insular o balear
El que més el singularitza és el seu isolament geogràfic. Aquest fet ha contribuït a posar-lo a recer d’influències foranes i ha permès, en conseqüència, la pervivència d’un cert nombre d’arcaismes.
Alguerès
El que més destaca en aquest dialecte és la conservació d’alguns trets propis del català medieval, al costat de canvis importants en el consonantisme.
Català nord-occidental
S’estén per les comarques dels rius Segre i Ebre amb els afluents corresponents. En aquesta àrea dialectal podem diferenciar tres subdialectes: el ribagorçà i el pallarès.