La Dialèctica Transcendental de Kant: Ànima, Món i Déu
La Dialèctica Transcendental i la Raó
El coneixement intel·lectual no es limita a formular judicis, sinó que també connecta uns judicis amb uns altres i forma raciocinis o raonaments. Així, si diem que tots els éssers humans són mortals i que Sòcrates és un ésser humà, podem concloure que Sòcrates és mortal. Si tots els animals són mortals i tots els éssers humans són animals, llavors tots els éssers humans són mortals. Si tots els éssers vius són mortals i tots els animals són éssers vius, podem concloure que tots els animals són mortals.
Les Tres Idees Transcendentals
L'Ànima: Idea Psicològica
En primer lloc, el conjunt de tots els fenòmens interns troba la unitat suprema en la idea d'un jo pensant (idea psicològica), no ja entès a la manera de l'enteniment com una categoria buida, unificadora de tot contingut mental, sinó com un jo substantiu, una ànima, que unifica l'experiència interna en allò que es considera un subjecte pensant o una substància permanent. Vindria a ser com un substrat on assentar tots els nostres pensaments.
El Món: Idea Cosmològica
D'altra banda, el conjunt de tots els fenòmens externs té la representació última de la seva unitat en la idea de món (idea cosmològica), el tot integrat d'allò que considerem la realitat externa, l'univers en la seva totalitat. La idea de món unifica la totalitat dels fenòmens de l'experiència externa.
Déu: Idea Teològica
Finalment, la unitat absoluta de tot el que hi ha, fonament tant del jo com del món, és la idea de Déu (idea teològica). La idea de Déu és considerada per Kant com la condició de possibilitat de tots els fenòmens, tant dels interns com dels externs.
Els Límits del Coneixement i la Metafísica
Mitjançant les idees podem pensar la totalitat dels noümens, però no podem conèixer-los. Això és degut al fet que no posseïm cap intuïció d'aquestes realitats. El problema de la metafísica és que aplica les categories de l'enteniment a Déu, a l'ànima i al món, que són idees i no fenòmens.
L'Ànima i els seus Estrats
En referir-nos al jo, confonem tres estrats: el jo empíric, conjunt de les meves impressions externes; el jo lògic de l'apercepció transcendental, una forma buida de l'enteniment, i el jo substantiu o ànima. En no distingir-los, passem de l'un a l'altre indegudament.
L'Error de la Demostració de Déu
L'intent de demostrar l'existència de Déu cau en l'error de considerar real allò que no és més que un ideal de la raó pura.