Diàleg, Conflicte i Civisme: Conceptes Essencials per a la Convivència
Diàleg: Definició i Consells
Un diàleg és la conversa que hi ha entre dues o més persones, amb la finalitat d'arribar a un acord, d'expressar alguna idea o els propis punts de vista, buscar alternatives acceptables per als implicats, etc.
Com Dialogar Millor
Cal que els interlocutors:
- Vulguin entendre's i solucionin els problemes que tenen.
- No s'emboliquin ni parlin sense saber què dir.
- Respectin la veritat i no diguin mentides.
- Es tractin bé i no siguin agressius ni dogmàtics.
- Es mirin a la cara i posin atenció a allò que diuen els altres.
- Escoltinguin els punts de vista fins a entendre's i els meditin bé.
- Expressin els propis punts de vista sense fer-se els savis.
- S'esforcin a reconèixer la part de raó que tenen els altres.
- Estiguin disposats a modificar els propis punts de vista.
- Busquin alternatives acceptables per a tots els implicats.
Conceptes Clau en la Resolució de Conflictes
La Bona Persona
Aquella que davant d'una situació de conflicte fa l'esforç de dialogar amb tots els afectats per la dificultat i ho fa amb la voluntat d'arribar a acords que siguin justos per a tothom.
El Conflicte: Definició i Tipus
Situació d'enfrontament provocada per la contraposició d'interessos en relació amb un mateix fet. Hi ha tres tipus de conflictes:
- Conflictes individuals: Es produeixen quan és un mateix qui dubta entre dues opcions que es perceben com a incompatibles.
- Conflictes interpersonals: Tenen lloc entre dues o més persones que es plantegen objectius oposats davant d'una mateixa tasca o activitat.
- Conflictes intergrupals: Diferents grups afirmen valors antagònics i tenen divergències davant d'una mateixa qüestió.
Actituds Davant el Conflicte
- Actitud passiva: “no passa res”
Evitar el conflicte, no enfrontar-se a les dificultats i, en lloc de negociar, cedir davant les exigències de l'adversari o esperar que un tercer resolgui el conflicte. - Actitud competitiva: “guanyar l'altre”
Aconseguir el màxim benefici propi, buscar l'enfrontament amb la voluntat de vèncer l'altre, no reconèixer punts en comú amb l'adversari. - Actitud evasiva: “perdre-hi tots dos”
Que l'altre no guanyi encara que sigui a costa de perdre-hi tots dos; el desig de destruir l'altre és més intens que les ganes de guanyar un mateix; inhibir-se davant del conflicte i esperar que aquest es resolgui sol.
Negociació i Violència
Negociació: Procés d'apropament amb la voluntat de trobar una solució pacífica, utilitzat pels països quan tenen conflictes.
Violència: Quan una part o totes les parts en conflicte decideixen utilitzar-la amb l'objectiu de vèncer l'adversari. En casos extrems, la guerra.
Civisme: Convivència i Valors
El civisme constitueix el conjunt de qualitats que permeten als ciutadans viure a la ciutat, és a dir, viure en comunitat, respectant unes normes de convivència pacífica, acceptant les regles del joc de la democràcia i els drets fonamentals o els valors constitucionals.
Tres Bones Raons per Practicar el Civisme
- Perquè és pràctic: Les societats necessiten estar ben organitzades, amb poques i clares normes que facin la vida més fàcil a tothom.
- Perquè ens iguala a tots: Vinguem d'on vinguem i siguem com siguem, compartir unes mateixes pautes de comportament cívic escurça les diferències i fa que ens sentim membres d'una mateixa comunitat.
- Perquè encomana benestar i qualitat de vida: Augmenta la confiança i l'autoestima del veïnat.
La Fórmula de Medellín per al Desenvolupament Social
La Fórmula de Medellín inclou:
- Reconstruir la legalitat: Fer present la llei als barris i assegurar una policia respectuosa amb els drets humans.
- Invertir en educació: Millorar la qualitat de l'educació pública, etc.
- Desmobilitzar els violents: Retirar les armes, portar a terme plans de reinserció social i donar suport a les víctimes.
- Estimular la participació dels ciutadans: Elaborar un manual popular de convivència, organitzar consultes públiques, etc.
- Invertir en urbanisme social: Rehabilitar els barris més degradats amb habitatges, millorar el transport públic i el comerç, etc.
Reptes de les Societats Multiculturals
Per a les societats multiculturals, els reptes són:
- Aconseguir nivells de tolerància més alts entre tradicions culturals.
- Facilitar espais i pràctiques atentes als diferents ideals de felicitat.
- Establir marcs legals que garanteixin la igualtat de drets i respectin la diversitat d'opcions.
- Fonamentar la convivència en valors compartits.
En Situacions de Controvèrsia per Motius Culturals Cal:
- Esforçar-se per entendre totes les parts.
- Relativitzar la pròpia forma de vida.
- Reconèixer la igualtat de drets per a tothom.
- Comprometre's en la cerca compartida de solucions.
La Globalització: Factors i Impactes
La globalització és la gran interdependència que fa que moltes de les decisions que ens afecten es prenguin molt lluny del nostre país i que contribueix a aquesta mena de sensació que el món s'ha fet més petit.
Factors que han Accelerat la Globalització
- Tecnologia de la informació: Permet comunicacions instantànies i reaccions immediates arreu del món.
- La llibertat: A l'hora d'invertir, de fer circular els capitals, de transportar mercaderies, etc., sense gaire control per part dels governs.
Aspectes Positius de la Globalització
- La innovació tecnològica es dispara.
- Les fronteres tendeixen a desaparèixer.
- Productes que abans eren poc accessibles ara es troben arreu.
Aspectes Negatius de la Globalització
- Empreses multinacionals amb més poder que alguns estats nació.
- La cultura comercial globalitzada tendeix a uniformitzar i posar en risc les cultures minoritàries.
- La liberalització de mercats perjudica sobretot els grups més pobres i vulnerables.
Ciutadania Global
Substitueix el vell concepte tancat en les nacionalitats úniques derivades del lloc de naixement. Cal sumar-hi la pertinença a un món global, acceptant que el conjunt dels habitants del planeta formem part de la mateixa comunitat i compartim problemes i reptes.
Wangari Maathai i el Moviment Cinturó Verd
Wangari Maathai va fundar el Moviment Cinturó Verd."Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i de l'esperanç". Va guanyar el Premi Nobel de la Pau l'any 2004 per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau.
El Moviment Cinturó Verd
Impulsa una idea senzilla: plantar arbres millorarà la teva vida i la dels teus fills i néts.