El Diàleg i els Moviments Literaris del Segle XX

El Diàleg

Definició

És la manifestació més comuna de la conversa entre persones. De vegades són espontanis, o converses formals. El diàleg és molt freqüent en la literatura i pot aparèixer:

1. Inserit en obres narratives. Permet conèixer els personatges. Si s'alterna amb la narració i la descripció, proporciona una riquesa narrativa més gran.
2. Constituint quasi la totalitat d'una obra de teatre. Instrument fonamental per al desenvolupament de l'acció dramàtica i facilita la caracterització psicològica dels personatges. Es complementa amb els monòlegs, els aparts i les acotacions escèniques i d'interpretació.

La diferència fonamental entre un text oral i un d'escrit és l'espontaneïtat del primer.

Estructura

• Obertura
• Orientació
• Tema
• Conclusió
• Comiat

Recursos

Poden tenir un estil directe o indirecte.

Directe

Preguntes, respostes o declaracions i ordres, i s’identifiquen pels signes de puntuació: interrogant (?), admiració (!), guió (-) i punts suspensius (...).

Indirecte

Tercera persona del singular, -preguntar, -declarar o respondre i -ordenar o recomanar.

Varietats dialectals del valencià

El valencià septentrional

Es parla als Ports, l'alt Maestrat i el Baix Maestrat. Característiques:

• Fonètica:
  • Pèrdua de la -r final: menjadó.
  • Manteniment de la -d- intervocàlica en el sufix -ador: caçador.
• Morfosintaxi:
  • Conservació de l'article masculí arcaic lo/los: lo mercat.
  • Desinència -o per a la primera persona del present d'indicatiu: jo canto.
  • Passat imperfet de subjuntiu amb les desinències -és, -ís: cantés, temés, patís.

El castellonenc

Comprèn les comarques de l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Característiques:

• Fonètica:
  • Eliminació de la consonant -t- del grup -nt: gent -> gen.
  • Canvi en la pronúncia d'algunes consonants:
    • ts es pronuncia com a tx: potser -> potxer.
    • tz es pronuncia com a tg o tj: dotze -> dotge.
• Morfosintaxi: terminació -e per a la tercera persona singular del present d'indicatiu (ell parle), que s'estén a la primera i la tercera persones singulars de l'imperfet d'indicatiu, del condicional i de l'imperfet de subjuntiu: contave, cantaire, cantare.

El Noucentisme

Moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicià el 1906 amb les publicacions següents: Glosari (Eugeni d'Ors), Els fruits sabrosos (Josep Carner) i Horacianes (Miquel Costa i Llobera). Els noucentistes crearen institucions com l'Institut d'Estudis Catalans (1907). Pompeu Fabra impulsà la normativització. L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors estructura en cinc aspectes bàsics:

• Noucentisme: rebuig total del romanticisme i l'exalçament de l'ordre natural.
• Arbitrarisme: s'oposa a l'espontaneisme dels modernistes. Defensa una literatura rigorosa i pretén normativitzar la llengua.
• Classicisme: implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia.
• Civilitat: la ciutat representa el domini del caos per la raó i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.
• Imperialisme: hi ha una voluntat per part de la burgesia catalana d'influir i expandir-se econòmicament i políticament sobre la resta de l'Estat espanyol.

Poesia noucentista

Va ser el gènere més conreat durant el Noucentisme perquè permetia un treball formal i lingüístic. Destaquen:

Carles Riba

Va compaginar la tasca de poeta amb la de crític, traductor i narrador. La seva obra poètica es divideix en quatre etapes:

1. La recerca de la identitat i el procés creador.
2. La lírica de cambra.
3. Poesia metafísica i civil.
4. Poesia religiosa.

Josep Carner

(Barcelona - Brussel·les): poeta d'una obra extensa i variada, diplomàtic i traductor. Fou el representant més important de la nostra literatura a l'exili i el poeta més celebrat del Noucentisme.

Obres

• Nabí
• Els fruits sabrosos: obra en què reflexiona sobre els diferents estadis de la vida. El poeta identifica cada grup de fruits amb una etapa de la vida. Sobreïxen els valors de la ideologia noucentista: la perfecció formal, el classicisme i l'artificiositat.

L'Avantguardisme

La Revolució Russa i la Primera Guerra Mundial van conduir a Europa, al començament del segle XX, a una gran crisi de valors que obrí pas a postures ideològiques extremes (l'anarquisme i el feixisme). Artísticament, apareixen els moviments d'avantguarda, que són un intent de rebel·lió i de ruptura amb la tradició i amb tot allò establert. Els més destacats foren el cubisme, el futurisme, el dadaisme i el surrealisme.

Etapes de les avantguardes a Catalunya

• Període 1916-1924: marcat pel futurisme.
• Període 1926-1930: influència del surrealisme.
• Període de represa a la postguerra: el grup Dau al Set publicà una revista.

Joan Salvat-Papasseit

Poeta de formació autodidacta. Publicà Poemes en Ondes Hertzianes i L'irradiador del Port i les Gavines. Poema més famós: El poema de la rosa als llavis, inclou alguns cal·ligrames.

Generació del 1930

Carles Salvador

. fou mestre, gramatic i poeta. Com a mestre, va ser un inovador i va defensar l'ensenyament en valencia. Com a gramatic va publicar Ortografia Valenciana i Gramatica Valenciana.La seua obra poetica te dues etapes. la primera de to clarament avantguardista i en part seguidora de Salvat.Papasseit amb obres com Vermell en to major o El bes als llavis. la segona etapa, durant la posguerra, es intimista i configura una maditacio sobre l'home i l'amor.