La dicotomia Physis i Nomos en la filosofia dels Sofistes
La Polis i l'Ètica Política: L'individu com a ésser social
Aquest marc de reflexió és la Polis, un àmbit basat en la isonomia (igualtat) i la philia (amistat o reconeixement mutu). Tot i que hi hagi elements que contraposin els individus a nivell social, aquests es conceben com a iguals dins de l'ordre polític. Tots estan sotmesos a una relació de reversibilitat. D'aquí que l'àmbit de reflexió dels grecs se situés en una ètica política: l'individu és entès essencialment com a ésser social. En termes d'Aristòtil, serà el “zoon politikon” (animal polític).
El Relativisme Sofista i la Qüestió del Fonament Social
Basats en el relativisme de les idees o del coneixement, els sofistes defensaran un relativisme dels valors i les conductes. Això és així perquè aquests es preguntaran pel fonament o la causa de la vida social. Es qüestionaran si la cultura és producte de la Physis (naturalesa) o bé és Nomos (convenció).
Això és: les institucions polítiques, les lleis i les normes de conducta, són productes de la naturalesa o són convencionals, creades per l'home?
La Dualitat Conceptual: Physis vs. Nomos
A través d'aquesta contraposició, els sofistes disposen d'una dualitat conceptual o instrumental per interpretar l'origen i el valor de les lleis, les normes i les relacions socials, el món de la Polis i de la cultura.
Physis (Naturalesa)
- La Physis fa referència a l'existència o no d'una llei natural.
- D'existir aquesta llei, els preceptes socials, la llei i la moral serien fixes i inqüestionables.
- Estaríem davant d'un Dret Natural.
Nomos (Convenció o Llei)
- Nomos vol dir en grec originàriament costum, opinió socialment vàlida o llei escrita.
- Amb els sofistes, adquirirà el sentit de convenció.
Per tant, quan els sofistes es pregunten si les lleis són per physis o per nomos, es pregunten si són convencionals, artificials i creades per l'home, o bé si d'alguna manera venen donades, són fixes i necessàries.
La Conclusió Sofista sobre el Nomos
Respecte a aquesta qüestió, tots els sofistes afirmaran el caràcter no natural i convencional del Nomos (llei). La cultura és una invenció pròpia de l'home, un món propi o autònom que no depèn dels déus ni de la natura, sinó que té la seva pròpia història.