La Dictadura Estalinista: Control, Repressió i Cultura a l'URSS
La Dictadura Estalinista: Poder i Control a l'URSS
Cap a 1929, Stalin havia eliminat els possibles rivals polítics i va acaparar tots els poders per instaurar una dictadura personal. Stalin defensava que calia abandonar la idea de la revolució mundial per la del socialisme en un sol país, és a dir, calia concentrar tots els esforços a consolidar i enfortir la revolució a l'URSS.
Els Pilars del Règim: Culte, Partit i Terror
Per a garantir el seu enorme poder, Stalin va utilitzar tres mitjans fonamentals:
El Culte a la Personalitat
Mitjançant la propaganda, s'exalçava la imatge de Stalin com a gran benefactor i pare del poble, presentant-se com una persona bondadosa i amant dels infants. Simultàniament, es va eliminar qualsevol rastre positiu dels seus enemics i es falsejava la veritat si calia.
El Reforç del Poder del Partit Comunista (PCUS)
Si es volia participar en la vida política a través dels soviets, calia pertànyer al PCUS, ja que aquest imposava les candidatures. D'aquesta manera, els soviets van deixar de ser definitivament assemblees lliures i populars. Progressivament, els càrrecs del Partit Comunista van anar formant una burocràcia privilegiada, la nomenklatura, que gaudia d'un nivell de vida i un poder molt superiors als de la resta de la població.
El Terror i la Repressió
Era la manera d'emmudir qualsevol oposició. El terror era exercit tant dins del partit com sobre el conjunt de la societat. L'instrument utilitzat per a dur a terme la repressió va ser el NKVD (la policia política), però també hi va col·laborar gran part de la població, per això es va crear un ambient de sospita i delació. Les purgues o depuracions més intenses es van donar entre 1933 i 1939. Van ser cèlebres els judicis de Moscou, en els quals es van condemnar antics dirigents del partit. Milers de persones van ser enviades a camps de concentració (gulags), la majoria localitzats a Sibèria, on van ser sotmeses a viure en condicions infrahumanes i a realitzar treballs forçats.
El Control Absolut de la Cultura: Realisme Socialista
Stalin també va exercir un control absolut de la cultura. El PCUS va determinar que l'art havia de servir per a formar bons comunistes i com a mitjà de propaganda del partit. A partir de 1932, es va iniciar la persecució dels artistes d'avantguarda, que van ser acusats de contrarevolucionaris i burgesos. I es va establir una única tendència oficial, el realisme socialista, que es caracteritza per tenir un estil tradicional i per les temàtiques, que exalcen la revolució, els seus líders i els grups que ells consideraven la base de la revolució, com els obrers i els camperols.