La Dictadura Estalinista a l'URSS (1929-1953): Poder i Economia
La dictadura estalinista (1929-1953)
Amb la mort de Lenin (1924) es va obrir un període de lluites internes pel poder dins del PCUS. Al final es va imposar Stalin, que va crear una dictadura personal ferotge per mitjà de la propaganda i la repressió.
L'ascens de Stalin al poder
Lenin va morir el 1924. La direcció del partit i de l'estat va passar a ser exercida per un grup reduït de dirigents, però entre ells les lluites i els enfrontaments eren continus, ja que tenien punts de vista molt diferents. A poc a poc es va anar imposant Stalin, que havia estat nomenat secretari general del PCUS el 1922. Stalin defensava que calia abandonar la idea de la revolució mundial per la del «socialisme en un sol país».
La implantació d'una dictadura totalitària
El 1929, Stalin va acaparar tots els poders i va instaurar una dictadura personal. Per garantir aquest poder immens:
- El culte a la personalitat: S'hi enaltia la imatge de Stalin com a «gran benefactor» i «pare» del poble. Es va eliminar qualsevol rastre positiu dels seus enemics i, si calia, es falsejava la veritat.
- El reforç del poder del Partit Comunista (PCUS): Si es volia participar en la vida política a través dels soviets, era necessari pertànyer al PCUS. Els soviets van deixar de ser definitivament assemblees lliures i populars.
- La repressió política: Era la manera de silenciar qualsevol oposició. La repressió s'exercia tant dins del partit com sobre el conjunt de la societat. L'instrument utilitzat va ser l'NKVD. Les purgues o depuracions més intenses es van produir entre 1933 i 1939. Van ser cèlebres els processos de Moscou, on es van condemnar antics dirigents del partit. Milers de persones van ser enviades a camps de concentració (gulags).
Stalin també va exercir un control absolut de la cultura. El PCUS va determinar que l'art havia de servir per formar bons comunistes i com a mitjà de propaganda del partit. A partir del 1932, es va perseguir els artistes d'avantguarda. Es va establir una única tendència oficial: el realisme socialista.
La construcció d’una potència econòmica
Una economia planificada: els plans quinquennals
El 1927, Stalin va promoure la idea que l'estat havia de planificar l'economia. Es va fer servir el Gosplan, un organisme estatal creat el 1921. Cada pla durava cinc anys (plans quinquennals) i s'hi establien els objectius econòmics a assolir i els recursos a utilitzar. L'objectiu era treure la Unió Soviètica de l'endarreriment econòmic, assolir el desenvolupament industrial i fer el país autosuficient agrícola i militarment. Les activitats econòmiques van quedar sota control estatal i la propietat privada va desaparèixer.
La col·lectivització agrària forçada
Els propietaris havien de renunciar a la propietat de les seves parcel·les, que passarien a ser col·lectives. Els kulaks, camperols rics que havien prosperat sota la NEP, s'hi van resistir i, abans de lliurar les terres, van cremar collites i van matar bestiar. La repressió, molt forta, va provocar el terror. La col·lectivització es va organitzar en dos tipus d'explotacions: el kolkhoz (granja cooperativa) i el sovkhoz (granja estatal amb mà d'obra assalariada).
El desenvolupament industrial accelerat
La política econòmica estalinista va donar prioritat a la indústria pesant i a la producció d'energia. La producció de carbó, petroli i electricitat aviat es va duplicar. Es va incentivar la productivitat amb diversos mètodes. Els resultats dels tres primers plans quinquennals van ser espectaculars i van convertir l'URSS en una potència industrial. Tanmateix, es van originar desequilibris econòmics perquè es va potenciar excessivament la fabricació de béns d'equipament en detriment dels béns de consum.