La Dictadura Feixista a Itàlia: El Règim de Mussolini
La dictadura feixista a Itàlia (1925)
El 1925, Mussolini inicia un procés encaminat a convertir Itàlia en un règim totalitari, on l'Estat i el partit feixista s'identifiquen plenament. Es va aprovar una llei per atorgar tots els poders al líder: ell nomenava i revocava els ministres, legislava per mitjà de decrets i controlava tot el poder executiu.
L'estructura de l'Estat i la Llei Rocco
La Llei Rocco va prohibir tots els partits i sindicats, llevat dels feixistes. El 1928, es va crear el Gran Consell Feixista (òrgan superior del partit), encarregat d'elegir els seus membres. El Parlament va ser substituït per la Cambra dels Fasci i de les Corporacions. Així mateix, es va crear l'OVRA (Organització de Vigilància i Repressió de l'Antifeixisme), una policia política per al control intern.
Relacions amb l'Església i política exterior
El règim de Mussolini va buscar atreure l'Església Catòlica mitjançant la signatura dels Pactes del Laterà, que van suposar el reinici de les relacions entre l'Església romana i l'Estat. Es va reconèixer Roma com a capital i l'Estat va atorgar una renda anual al Vaticà.
Pel que fa a la remilitarització, es va iniciar una campanya per recuperar els territoris irredempts, la rectificació de les fronteres amb França i la possessió de territoris colonials a Europa i Àfrica.
Fort dirigisme econòmic i autarquia
El feixisme va aplicar un fort interencionisme estatal, amb polítiques de proteccionisme a la indústria nacional i una clara tendència a l'autarquia econòmica. En aquest context, es va crear l'Institut per a la Reconstrucció Industrial (IRI) per ajudar les empreses amb dificultats mitjançant la compra d'accions als grans bancs a través d'empreses filials públiques.
L'Estat controlava els sectors més importants de l'economia i adoptava polítiques de proteccionisme amb un control estricte dels intercanvis. Aquesta política autàrquica va generar una producció industrial de costos elevats i baixa qualitat, fet que va provocar l'estancament de la indústria lleugera i dels béns de consum.
Per frenar la desocupació, es va invertir en obres públiques i es va dissenyar un programa agrari per fomentar la producció, juntament amb un pla d'incentius a la natalitat. Tot això va beneficiar principalment una poderosa i reduïda oligarquia; per tant, el nivell de vida dels italians es va mantenir per sota de la mitjana europea.
Control social estricte i propaganda
Per assegurar el futur del règim, es van crear organitzacions com l'Opera Nazionale Balilla, per matricular tots els infants fins a l'edat adulta, i l'Opera Nazionale Dopolavoro, que organitzava el temps lliure després del treball.
Educació, religió i mitjans
- Educació: a les escoles de primària, els mestres vestien amb camisa negra i els professors universitaris havien de jurar fidelitat al règim.
- Catolicisme: es va establir com la religió oficial, es va prohibir el divorci i es va fer obligatori l'ensenyament religiós.
- Mitjans de comunicació: els diaris, els llibres i la ràdio es van utilitzar per difondre els valors feixistes i controlar la vida pública, servint com a eina fonamental per a la tasca propagandística del règim.