La Dictadura Franquista i la Transició Democràtica Espanyola (1939-1977)

La Dictadura Franquista (1939-1975)

Orígens i Característiques del Règim

La Dictadura Franquista (1939-1975) sorgeix com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Després de la victòria dels nacionals, el general Francisco Franco s'estableix com a dictador, instaurant un règim de tipus militar. Aquesta dictadura va ser la reacció dels sectors més conservadors, que s'oposaven a un procés de canvi que, durant la Segona República, consideraven amenaçador.

La Fi del Franquisme i l'Anhel de Democràcia

El franquisme va desaparèixer perquè s'havia quedat obsolet. Aquesta obsolescència es va fer evident amb la mort de Franco, ja que el règim no tenia sentit en una societat que ja no era revolucionària. Les classes mitjanes havien augmentat significativament i hi havia hagut un canvi econòmic important, amb l'entrada d'Espanya a la societat de consum. En els últims anys del règim, Espanya anhelava un sistema democràtic. Per tant, es va fer necessari adaptar el model polític al nou model econòmic i social existent en aquell moment; aquest procés s'anomena Transició Democràtica.

Sectors Contraris al Franquisme

L'oposició al franquisme es pot dividir en dos períodes principals:

• Primera Etapa (Postguerra): Inicialment, els sectors opositors van intentar revifar la Guerra Civil per imposar-se al franquisme. No obstant això, aquesta estratègia no va tenir èxit, principalment a causa de l'inici de la Guerra Freda (enfrontament entre els EUA i l'URSS). El 1946, es va decidir no intervenir militarment a Espanya, ja que es temia la formació d'un govern prosoviètic, cosa que els EUA volien evitar.
• Segona Etapa (A partir de 1962): Aquesta etapa ve marcada per la Conferència de Múnic (1962), on es van reunir tots els sectors que estaven en contra del franquisme amb l'objectiu d'acabar amb la dictadura. La reunió va ser convocada pels EUA, que volien assegurar-se que, després del franquisme, no s'instauraria un model revolucionari.

El Terrorisme durant el Franquisme Tardà

Causes i Conseqüències

El terrorisme no va sorgir perquè el règim franquista fos necessàriament més dur en els seus últims anys, sinó per la rebaixa ideològica dels sectors d'oposició que van acceptar el liberalisme. Això va provocar que els sectors més radicals decidissin actuar pel seu compte, duent a terme actes de terrorisme.

La Mort de Carrero Blanco i de Franco

El 1973, va morir Luis Carrero Blanco, qui es pensava que seria el substitut de Franco. Franco havia dissenyat un sistema polític en el qual Carrero Blanco tindria més importància que el propi rei. Finalment, Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975.

La Transició Democràtica Espanyola (1975-1977)

Els Primers Passos: Joan Carles I i Arias Navarro

Després de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat rei i Carlos Arias Navarro va ser nomenat president del govern. El 22 de novembre de 1975, Joan Carles I va iniciar el procés de democratització del país. Arias, però, volia mantenir el règim franquista i, al juny de 1976, va ser obligat a dimitir pel rei.

Adolfo Suárez i la Llei per a la Reforma Política

Adolfo Suárez va ser l'escollit com a nou president del govern, un ferm partidari de fer canvis. Al juliol de 1976, es va elaborar la Llei per a la Reforma Política, que explicava tot el que es faria per passar d'un sistema autoritari a una democràcia, mantenint-se dins de la legalitat franquista existent. Aquesta llei va ser presentada a les Corts franquistes, debatuda i finalment aprovada. La seva aprovació va ser un "suïcidi" per a la dictadura, ja que significava la democratització del sistema des de dins.

Mesures Clau per a la Democratització

Com a part d'aquest procés, es van prendre diverses mesures importants:

• Es va decretar una amnistia de presoners polítics, permetent que persones empresonades per delictes d'opinió poguessin sortir al carrer.
• Es va dissoldre la Brigada Político-Social, la policia política del règim.
• Es van legalitzar tots els partits polítics i sindicats, excepte el Partit Comunista d'Espanya (PCE), que seria legalitzat més tard.
• Es van convocar eleccions generals per al 15 de juny de 1977.

Les Eleccions Constituents de 1977

L'Objectiu: La Redacció de la Constitució

Com a culminació de tot el procés de transformació, es van celebrar les eleccions constituents. El seu principal objectiu era escollir les persones encarregades de redactar la nova Constitució Espanyola. Set persones, anomenades ponents, serien les encarregades d'aquesta tasca, escollides segons la representació obtinguda en les eleccions.

Resultats Electorals i Partits Destacats

El partit guanyador va ser la Unió de Centre Democràtic (UCD), liderada per Adolfo Suárez, que comptava amb un ampli sector d'intel·lectuals que volien tirar endavant el model de reforma. En segon lloc, va quedar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Després, el Partit Comunista d'Espanya (PCE), amb Santiago Carrillo com a líder. Altres partits destacats van ser:

• Alianza Popular (AP), liderada per Manuel Fraga.
• Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), liderat per Jordi Pujol.
• Partit Nacionalista Basc (PNB), amb Carlos Garaikoetxea.
• Fuerza Nueva (FN), liderada per Blas Piñar.

El Consens Constitucional

La redacció de la Constitució va ser fruit d'un ampli consens entre les principals forces polítiques. Els set ponents encarregats de la seva elaboració van ser escollits per representar la pluralitat del nou Parlament. Aquests ponents van ser:

• Per la UCD: Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Gabriel Cisneros i José Pedro Pérez-Llorca.
• Pel PSOE: Gregorio Peces-Barba.
• Pel PCE: Jordi Solé Tura.
• Per Alianza Popular (AP): Manuel Fraga Iribarne.
• Pel Pacte Democràtic per Catalunya (PDC): Miquel Roca i Junyent.

Aquest procés es va basar en la negociació i el diàleg, assegurant que el text constitucional fos acceptat per una àmplia majoria i reflectís la voluntat de la societat espanyola de construir una democràcia estable.