La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

En abril del 1923 un govern liberal presidit per García Prieto, va intentar reformar la constitució i la llei electoral, que incloïa més democratització del sistema. Tot i que tenia una clara majoria a les corts, el rei, l'exèrcit i l'església s'hi van oposar. Rivera va impulsar un cop d'estat militar el 13 de setembre del 1923 i va demanar al monarca que posés el poder en mans dels militars. El rei es va negar a destituir els militars i el govern va dimitir. Declarava la seva intenció de regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme i la corrupció, recuperar l'ordre públic, posar fi a la conflictivitat obrera i garantir la unitat nacional. L'alta burgesia, el rei i el seu entorn van acceptar la dictadura com una solució a la crisi. S'esperava que el nou règim fos temporal i posés fi a un sistema que havia demostrat ser incapaç de resoldre els problemes.

Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president d'un nou govern que estava integrat únicament per militars. Les primeres mesures van ser declarar l'estat de guerra a tot el país, la suspensió de la constitució, la dissolució del parlament i la illegalització dels partits polítics. També van prohibir l'ús dels símbols catalanistes. El directori militar va dissoldre els ajuntaments i els va substituir per juntes de vocals. També va elaborar un nou estatut municipal i un altre provincial. Per aturar la conflictivitat obrera, el directori va instaurar una política d'ordre públic molt repressiva que anava dirigida a la CNT. Primo de Rivera va intentar resoldre la qüestió del Marroc i el 1925 va intervenir militarment al Rif. Els atacs dirigits per Abd el-Krim van facilitar la col·laboració militar entre Espanya i França. Aquestes accions militars van significar la derrota d'Abd el-Krim i el final de la guerra del Marroc. El caràcter del directori es va concretar en una legislació social.

Al final del 1925 es va establir un directori civil. Aquesta transformació mostrava que la dictadura no seria transitoria i que Rivera pretenia consolidar-se en el poder. Per aconseguir-ho, el general confiava a aprofitar la bona conjuntura econòmica internacional de la dècada del 1920 per reactivar l'economia. El nou directori va dur a terme una reorganització de les institucions de l'estat seguint el model corporatiu implantat a Itàlia per Mussolini. Es va crear la Unión Patriótica sense ideologia a la qual es van afiliar principalment funcionaris del règim. El directori va institucionalitzar el somatén, una força armada creada el 1919. Per frenar la conflictivitat laboral i controlar el moviment obrer, el 1926 es va fundar el Consell de Treball. La UGT va col·laborar al principi en el nou sindicalisme però es va retirar. La CNT es va negar i molts anarcosindicalistes van ser perseguits i detinguts. El 1927 es va convocar una assemblea nacional consultiva.

El setembre del 1923 es va publicar un decret per a la repressió del separatisme a partir del qual es començava a desmantellar les institucions públiques i privades. Es van clausurar institucions catalanistes, es van prohibir les manifestacions en llengua catalana, etc. Es va imposar la censura a la premsa i es va depurar el magisteri i les institucions.

Amb el temps van anar apareixent grups opositors que van impulsar actuacions per posar fi a la dictadura:

• Els republicans van protagonitzar una campanya de desprestigi del règim a escala nacional i internacional.
• Alguns sectors de l'exèrcit van organitzar conspiracions com l'anomenada Sanjuanada del 1926.
• Els intel·lectuals i els estudiants universitaris van criticar la dictadura i van denunciar la censura de premsa i la falta de llibertat d'expressió.
• Els sectors catalanistes es van unir a l'oposició com a resultat de la política del directori que havia eliminat la Mancomunitat de Catalunya i havia prohibit l'ús del català.
• L'oposició obrera es va centrar fonamentalment en la CNT i en el Partit Comunista amb l'objectiu d'incrementar la influència anarquista. El 1927 es va crear la Federación Anarquista Ibérica.
• A partir del 1929 el PSOE va entrar en contacte amb els grups republicans que intentaven posar fi a la dictadura i substituir la monarquia per un règim republicà.