Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): crisi de la Restauració i causes del cop d'Estat

Alfons XIII (1902-1923)

Entre 1902 i 1923 segueix en vigència la constitució i el sistema dissenyat per Cànovas. És un període en el qual augmenten les tensions internes i la concentració al règim.

A partir de la gran guerra (1917) s'inicia la crisi de la Restauració. El 1923 té lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, amb el qual s'inicia la dictadura.

A l'inici del regnat s'inicien els problemes a conseqüència d'una sèrie de factors diversos:

Conseqüències de la pèrdua de les darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines

Van tenir importants conseqüències dins la societat espanyola. Des d'un punt de vista polític i ideològic, la frustració provocada per la derrota va ser molt notòria en els sectors intel·lectuals. L'exèrcit va perdre prestigi dins la societat.

Des del punt de vista econòmic, les repercussions foren negatives, però també hi hagué de positives.

Crisi del tornism: moren els dirigents de la primera etapa de la Restauració, Cánovas i Sagasta.

Van ser substituïts per Silvela i Maura (conservadors) i Canalejas (liberal), però no van aconseguir mantenir la unitat dels seus partits.

Augment de la pressió dels sectors polítics exclosos del sistema: republicans, anarquistes i catalanistes.

Hi ha un avanç electoral d'aquests grups polítics. Van aparèixer el Partit Republicà Radical, d'Alejandro Lerroux, amb un programa demagògic i anticatalà. El 1912, els republicans conegueren una nova escissió, amb l'sorgiment del Partit Reformista.

Pel que fa al moviment obrer, coneix un reforçament pel creixement industrial del moment.

Augmentaren els esforços dels governs per introduir petits canvis socials, com l'aprovació d'una legislació laboral en matèria d'horaris, salaris, accidents, etc. Dins el moviment obrer destaquen dos corrents: anarquisme i socialisme.

Causes

El PdR i els sectors que li havien donat suport van defensar la seva acció com l'única solució per posar fi a la crisi política i social que passava el país. Les causes que justificaven el canvi eren: la inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari i el seu desprestigi; la por de les classes benestants a una revolució social davant l'auge de la conflictivitat obrera i pagesa; l'augment de la influència del republicanisme i del nacionalisme; i el descontentament de l'exèrcit després del desastre d'Annual.

El dictador va justificar el cop militar a través d'un discurs amb pretensions regeneracionistes i moralistes i presentava un component populista per guanyar-se el poble. Va anunciar la seva voluntat de netejar el país de caciquisme i posar fi al bada-lleg polític, la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional.