Dictadura de Primo de Rivera i Catalanisme
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
La dictadura de Primo de Rivera, d'ideologia regeneracionista i no feixista, es va presentar com una solució transitòria que, inicialment prevista per a tres mesos, es va allargar set anys amb dos governs.
La dictadura va tenir bona acollida entre els sectors rurals controlats pels cacics, terratinents i la burgesia industrial i financera.
L'oposició va sorgir entre les classes mitjanes urbanes, estudiants i intel·lectuals, així com entre els nacionalismes perifèrics gallec, basc i català.
El PSOE i la UGT van col·laborar inicialment amb la dictadura.
La CNT va ser il·legalitzada, fet que va radicalitzar el moviment obrer i va portar a la fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Directori Militar (1923-1925)
Es va intentar organitzar l'Estat amb dos partits: la Unión Patriótica (dreta) i el PSOE (esquerra), però el PSOE va rebutjar la proposta.
L'acció més rellevant va ser la resolució del problema del Marroc, amb la victòria conjunta amb França el 1925.
També es va reduir la conflictivitat social i es van dur a terme projectes d'infraestructures: carreteres, modernització ferroviària, canals i embassaments.
El 1926, la Sanjuanada, una conspiració contra la dictadura, va fracassar. La crisi econòmica de 1929 i la manca de suports van portar a la dimissió i exili de Primo de Rivera a París. El rei va nomenar Dámaso Berenguer per intentar tornar a la normalitat.
El Catalanisme
L'obra ideològica més important del catalanisme polític va ser La Nacionalitat Catalana (1906) d'Enric Prat de la Riba, que distingia entre Nació i Estat. No era independentista, sinó que defensava la unitat política a Espanya.
El 1906 es va crear Solidaritat Catalana, un partit que va obtenir 41 de 44 diputats a Catalunya. Aquesta coalició, que incloïa des de carlins fins a republicans amb la Lliga Regionalista al centre, es va dissoldre el 1909 arran de la Setmana Tràgica.
Evolució dels Partits Catalans (1901-1932)
Els partits dinàstics a Catalunya van experimentar una descomposició progressiva, dividint-se en tres blocs:
- Catalanisme conservador: Hegemònic fins a la dictadura, representat per la Lliga Regionalista (1901), dirigida per Enric Prat de la Riba i, posteriorment, per Francesc Cambó. Va ser la impulsora de la Mancomunitat.
- Catalanisme d'esquerres: El Partit Republicà Català (PRC) (1917), dirigit per Lluís Companys, i Estat Català (1922), fundat per Francesc Macià, van ser el germen d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fundada el 1931. El PSOE va fundar la Unió Socialista de Catalunya (USC) el 1923.
- Partit Republicà Radical: Anticatalanista, creat per Alejandro Lerroux el 1908. Era un partit demagògic, populista, anticlerical i anticatalanista, que es va anar moderant amb el temps.