Suspensió del sistema electoral: Es va suspendre el sistema electoral vigent.
Suspensió i limitació del poder dels cacics: Es va limitar el poder dels cacics que havien donat suport al règim dictatorial, substituint-los per altres figures afins al règim.
Estatus provincial i municipal: Es va establir un nou estatus provincial i municipal per controlar la vida dels municipis. Es van eliminar els ajuntaments i es van crear juntes de vocals associats, formades pels més rics.
Creació d'un partit únic: Unión Patriótica: Seguint el model del feixisme italià de Mussolini, a qui Primo de Rivera admirava, es van eliminar els partits polítics i es va crear un únic partit: Unión Patriótica. Aquest partit, sense una ideologia definida, tenia com a missió donar suport social a la dictadura. Els seus afiliats eren funcionaris, catòlics, persones que ocupaven càrrecs públics, etc.
Política al Marroc: Un dels grans objectius del partit era solucionar els problemes al Marroc. Primo de Rivera va prendre el control de la situació i va crear el càrrec de comissionat del Marroc, que ell mateix va ocupar. Conscient de la importància dels berbers, va buscar l'aliança amb França, que també tenia interessos a la regió. La cooperació entre França i Espanya va culminar amb el desembarcament d'Alhucemas (1925), que va suposar una derrota per als berbers. Tot i això, la resistència d'Abd-el-Krim es va perllongar fins a l'any 1927. A partir d'aquell moment, i fins a l'any 1975, la qüestió marroquina va quedar en un segon pla.
Directori civil i Assemblea Nacional Consultiva: L'any 1925, Primo de Rivera, considerant que tenia la situació controlada, va començar a nomenar afiliats civils per a càrrecs de govern. L'any 1927, amb l'objectiu de donar una aparença més democràtica al seu govern, va crear l'Assemblea Nacional Consultiva. Aquesta assemblea, els membres de la qual eren elegits pel mateix dictador, tenia com a funció assessorar a Primo de Rivera.
Mesures Econòmiques i Socials
Intervencionisme i proteccionisme: Primo de Rivera va aplicar una política econòmica intervencionista i proteccionista, fomentant el desenvolupament industrial d'Espanya per tal de modernitzar-la.
Obres públiques: Es van impulsar les obres públiques (infraestructures) com a motor de l'economia, ja que generaven llocs de treball i dinamitzaven l'activitat econòmica.
Conseqüències negatives de les mesures econòmiques:
Monopoli de serveis bàsics: Algunes companyies van obtenir el monopoli de serveis bàsics, com ara Telefònica en telecomunicacions i CAMPSA en la importació i refinatge de petroli.
Ajudes a empreses amb dificultats: Es van concedir ajudes a empreses que no podien fer front a la competència estrangera, amb l'objectiu de fomentar la industrialització i evitar acomiadaments.
Augment del dèficit pressupostari: El dèficit pressupostari d'Espanya va anar creixent, tot i que la comptabilitat oficial intentava emmascarar la realitat.
Intervenció en les relacions laborals: El Directori Civil també es va proposar acabar amb els enfrontaments socials entre empresaris i treballadors. Per aconseguir-ho, l'Estat va intervenir en les relacions laborals. Primo de Rivera va ser més tolerant amb les organitzacions sindicals moderades, mentre que va reprimir durament les més radicals. Es va crear la Organització Corporativa Nacional, amb comitès paritaris de treballadors i empresaris, on s'acordaven temes laborals arbitrats per l'Estat. Aquesta mesura va contribuir a disminuir les tensions socials.
Exposició Internacional de Barcelona de 1929: L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va ser un esdeveniment que va servir per mostrar al món la suposada prosperitat econòmica d'Espanya. A més, va tenir un impacte positiu en l'economia catalana, generant llocs de treball, atraient immigrants i impulsant la construcció d'infraestructures.
