Dieta, Malalties i Aparell Respiratori i Cardiovascular

Dieta Alimentària

Definició: Proporcionar les substàncies necessàries a l'organisme per tal de poder créixer i desenvolupar-se en bones condicions de salut. Els nutrients que poden ser digerits, com els glúcids i els lípids, són absorbits per formar part de l'organisme i obtenir energia. També necessita aigua, vitamines i sals inorgàniques, que són factors de control dels processos de l'organisme.

Recomanacions: Una dieta equilibrada ha de tenir en compte l'aportació energètica i la proporció dels nutrients. La dieta adequada ha de ser variada i equilibrada per tal de subministrar tots els nutrients reguladors necessaris per al bon funcionament de l'organisme, tant pel que fa referència a la matèria com a l'energia necessària i a les substàncies reguladores.

Malalties de l'Aparell Digestiu

• Glossitis: Inflamació de la llengua.
• Estomatitis: Inflamació de l'estómac.
• Gingivitis: Inflamació de les genives que pot arribar a produir piorrea o periodontitis.
• Càries dental: Trastorn crònic, corrosió dels teixits durs de les dents a causa de l'acció de les substàncies àcides produïdes per bacteris que es concentren en la placa dentària. En el desenvolupament d'aquesta malaltia influeixen factors genètics, dietètics i bacterians. Com a conseqüència de la càries, pot aparèixer un abscés dental. Si la inflamació és d'origen infecciós s'anomena flegmó dentari.
• Úlcera gàstrica: Pot ser aguda o crònica (evoluciona més lentament).
• Úlcera pèptica o gastroduodenal: Afecta la paret interna de l'estómac o la primera part de l'intestí prim, que es troba erosionada. L'acció corrosiva la provoca el mateix suc gàstric. Pot arribar a ser un trastorn crònic.
• Malaltia celíaca: Crònica, afecta l'absorció de les substàncies nutritives de l'aliment.
• Apendicitis: Inflamació i infecció de l'apèndix vermicular o cecal. Si el pus de l'interior no és eliminat en poc temps, pot perforar i originar una peritonitis.
• Peritonitis: Generalització de la infecció a tot el peritoneu.
• Insuficiència hepàtica: Pot ser d'aparició sobtada o progressiva. Les causes inclouen infeccions com les hepatitis víriques o les intoxicacions per substàncies com l'alcohol, que produeix hepatitis crònica.
• Cirrosi: Destrucció, regeneració i cicatrització en el teixit hepàtic.
• Litiasi biliar: Formació de càlculs (pedres) al fetge. Pot ser de causa no coneguda.
• Fibrosi quística del pàncrees o mucoviscidosi: Malaltia d'origen genètic, d'herència recessiva. L'afecció té repercussió en totes les glàndules exocrines, però en el pàncrees l'excés de secreció origina quists que alteren el funcionament.
• Hèrnies: Sortida anormal de teixits respecte de la localització normal. Les més freqüents són la diafragmàtica, l'inguinal i l'umbilical.
• Tumors: Benignes o malignes.

Aparell Respiratori

L'aparell respiratori és el conjunt d'òrgans i vies que permeten l'intercanvi de gasos entre l'organisme i l'atmosfera. També filtra partícules nocives i ajusta la temperatura de l'aire. Els òrgans principals són les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els pulmons.

Òrgans

• Pulmons: Òrgans on es produeix l'intercanvi de gasos. Estan recoberts per la pleura i contenen l'arbre bronquial amb els alvèols pulmonars.
• Fosses nasals: Filtra, escalfa i humiteja l'aire. Conté la regió olfactòria.
• Laringe: Conducte amb cartílags, lligaments i músculs. Conté les cordes vocals.
• Faringe: Conducte per on passa l'aire.
• Tràquea: Tub elàstic que connecta la laringe amb els bronquis.
• Bronquis i bronquíols: Ramificacions de la tràquea que acaben en els alvèols pulmonars.

Ventilació Mecànica Pulmonar

La ventilació pulmonar permet la renovació de l'aire alveolar mitjançant els moviments d'inspiració i expiració. Aquests moviments són controlats pels músculs intercostals i el diafragma. La freqüència respiratòria està regulada pel bulb raquidi.

Intercanvi de Gasos en els Alvèols Pulmonars

L'intercanvi de gasos es produeix per difusió. L'oxigen es combina amb l'hemoglobina dels eritròcits per ser transportat per l'organisme. El diòxid de carboni es transporta en forma d'àcid carbònic.

Malalties de l'Aparell Respiratori

• Rinitis: Inflamació de la mucosa nasal.
• Sinusitis: Inflamació de les mucoses dels ossos del crani.
• Faringitis, amigdalitis, laringitis: Inflamacions de la faringe, les amígdales i la laringe.
• Bronquitis: Inflamació de les mucoses dels bronquis.
• Pneumònia: Inflamació del teixit pulmonar.
• Tuberculosi: Causada pel bacil de Koch.
• Pleuritis: Inflamació de la pleura.
• Asma bronquial: Disminució del diàmetre dels bronquis.

Aparell Cardiovascular

Estructura del Cor

El cor està format per tres capes: l'endocardi, el miocardi i l'epicardi. El miocardi és el múscul cardíac, responsable de la contracció del cor. La irrigació sanguínia del miocardi la realitzen les artèries coronàries.

Cicle Cardíac

El cicle cardíac consta de quatre fases: final de la diàstole, sístole auricular, sístole ventricular i inici de la diàstole. Un cicle cardíac dura aproximadament 0,8 segons.

Subsistema Linfàtic

El subsistema linfàtic drena la limfa, un líquid format per aigua, productes metabòlics de rebuig i restes orgàniques. Consta dels vasos linfàtics i els ganglis linfàtics.

Circulació

• Circulació major o somàtica: Recorregut de la sang oxigenada des del ventricle esquerre fins a l'aurícula dreta.
• Circulació menor o pulmonar: Recorregut de la sang des del ventricle dret fins a l'aurícula esquerra, passant pels pulmons per oxigenar-se.

Malalties de l'Aparell Cardiovascular

• Insuficiència cardíaca: Disminució de la capacitat dels ventricles per expulsar sang.
• Colapse cardiovascular: Disminució de l'aportació sanguínia als teixits.
• Síncope o lipotimia: Pèrdua de consciència per disminució del flux sanguini al cervell.
• Angina de pit: Dolor al tòrax.
• Infart de miocardi: Mort d'una part del miocardi per oclusió d'una artèria coronària.
• Arteriosclerosi: Acumulació de lípids a la paret interna de les artèries.
• Trombosi o embòlia: Obturació d'artèries per trombes o èmbols.