La Renaixença: moviment de renovació cultural i literària a Catalunya

LA REINAIXENÇA: moviment de renovació cultural, Iniciat a Catalunya, que es va manifestar cm a voluntat de restauració de l’ús Culte del català després de 3 segles de feble activitat literària. Causes i antecedents: factors que afavoriren la renaixença Van ser la influencia del romanticisme amb la seuapreferència per la poesia popular, la seua exaltació I defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles, i el seu interès per L’Edat Mitjana.

Llemosí:va Ser un terme que es va utilitzar a partir del Segle XVI per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità, parlat a Llemosí. Des de el Segle XVI va ser utilitzada Per a designar el català medieval. En la renaixença el Llemosí volia indicar al Català genèric. Aquesta denominació va ser utilitzada per molts escriptors Valencians. De tota manera el nom de Llemosí es incorrecte per a referir-se al català, Perquè fa referencia a altre idioma i s’abandona al Segle XIX

JOCS FLORALS: l’objectiu de construir una literatura Pròpia en català es va començar amb la restauració dels jocs florals de Barcelona, en la qual va intervenir el mateix Rubió i ors.

Sempre s’ha assenyalat la data del 1877 com a Representativa del final d’una etapa. Aquell any van serpremiats als jocs florals Jacint Verdaguer i Angel Guimerà, en els mateixos jocs va participar també Narcís oller. A mesura que Avança la dècada dels 70, la nova generació va dur a terme la fundació i la consolidació Dels principals partits polítics de la renaixença.

Organitzats per Aguiló, es van celebrar a València Els jocs florals, aquests no es van tornar a repetir fins a 1879, any que van Ser establits definitivament a València per Lo Rat-Penat, una societat creada Per Constantí Llombart. Aquests jocs es van celebrar amb regularitat per a Diferencia dels de Barcelona estos van ser bilingües des d’un principi. Llombart Va proveir la renaixença valenciana. Era l’únic renaixentista valencià que Tenia les idees clares sobre el problema que allò estava plantejant en la vida Del país. Però Lo Rat-Penat, que Llombart havia creat amb la intenció d’aplegar Tots els valencianistes, va ser denominat pel sector burgès, personificat per Teodor Llorente. Hi va haver un refús a assumir el passat dels valencians, un refús a Restaurar la pròpia llengua mes enllà de la poesia i un refús a la politització Del moviment. Teodor Llorente va ser director dels periòdics La Opinion i las Provincias, va exercir una influencia enorme obre una bona part de la societat Valenciana. La major part de la seua poesia es joc floralesca. La seua obra no Mostra evolució i transmet una imatge conservadora. Bonilla, va intentar Dignificar l’ús de la llengua a partir de l’arribada al setmanari de bernat i Baldoví, la publicació es va decantar definitivament pel valencià que ara es Parla. Es va produir una escissió entre els escriptors populars i els burgesos del Grup de Llorente, designats poetes d’espardenya i poetes de gant que va portar La renaixença valenciana a un Carreró sense sortida.