Diferències Ètniques i Socials: Anàlisi de la Segregació i Integració

Diferències Socials i Ètniques: Anàlisi i Impacte

Les diferències socials i ètniques són fenòmens complexos que han estat objecte d'estudi en la sociologia. Mentre que Karl Marx no les va tenir en compte en absolut, fet que va contribuir al fracàs de la seva teoria a l'URSS, Max Weber sí que les va incloure dins de l'ordre polític, reconeixent la seva importància en l'estructura social.

Característiques de les Diferències Ètniques

Les diferències ètniques es defineixen per una sèrie de trets distintius:

• Llengua: És el motiu principal de distinció. Fins i tot Tomàs d'Aquino va afirmar que una llengua diferent implicava una ètnia diferent.
• Religió: També és una diferència cultural important, com ara a Egipte amb els coptes.
• Aparença física: És el que tradicionalment s'ha anomenat raça, encara que avui dia és un concepte molt desprestigiat.
• Ciutadania: Implica ser considerat nacional o estranger en un lloc determinat.

Dinàmiques de les Relacions Ètniques: Segregació i Integració

Les relacions ètniques sempre han tingut les seves peculiaritats. Es produeixen per dos fenòmens molt contradictoris, cadascun dels quals pot comportar problemes significatius:

Segregació Ètnica

La segregació es produeix quan certes coses són acceptades per uns grups i per altres no. La forma de segregació més coneguda es produïa a països com els EUA abans de Martin Luther King. A Sud-àfrica, també es va donar mentre hi havia el règim d'Apartheid, arribant a l'extrem de tenir lavabos per a blancs i per a negres. Aquesta segregació s'ha classificat en diferents nivells:

• Microsegregació: Per exemple, lavabos per a blancs i per a negres.
• Mesosegregació: Per exemple, col·legis i hospitals per a blancs i per a negres.
• Macrosegregació: Per exemple, ajuntar tots els negres en un territori, cosa que s'ha provat però no ha donat bons resultats, ja que no es podien guanyar la vida.

Aquests règims pateixen un boicot internacional i les minories de religions i de llengües són perseguides.

Integració Ètnica

La integració implica que una persona d'una altra ètnia s'integra en una de diferent. Sembla que no és tan negatiu com la segregació, però per a altra gent es tracta d'una violència intolerable, ja que la persona s'ha d'integrar plenament en la nova cultura.

Davant d'això, trobem diversos models, però comentarem els més extrems:

• Model Anglès: Permet l'arribada de qualsevol, però sense barrejar-se amb la població autòctona.
• Model Francès: Caracteritzat per ser centralista, jacobí i unitari. També estan d'acord que vingui gent d'arreu del món, sempre que es formin com els francesos i adoptin els seus costums, religió, etc.

Tipus de Grups Ètnics en Conflicte

Els grups ètnics poden manifestar-se en conflicte de diverses maneres, segons la seva relació amb l'estat i altres grups:

1. Grups ètnics en estats multiètnics: Com a Bèlgica (flamencs i valons) i Suïssa (italians, alemanys i francesos), on els grups són nacionals i en situació d'igualtat. Aquests estats s'identifiquen com a multiètnics, com passa a l'Índia.
2. Grups ètnics minoritaris no reconeguts: A França, trobem catalans, alsacians, bretons, etc., que no són reconeguts en absolut. Una cosa similar passa al Japó, on hi ha un tipus de japonesos "diferents" que no són reconeguts. Al Marroc i Algèria, els àrabs són reconeguts, però no els berbers, que són una minoria no reconeguda.
3. Minories ètniques no reconegudes en el seu país: Per exemple, hongaresos a Romania, turcs a Bulgària i albanesos a Iugoslàvia. A Romania, molts hongaresos no són reconeguts al país i se senten com a estrangers.
4. Països amb múltiples grups ètnics sense posició preponderant: Això succeeix a l'Àfrica subsahariana i en altres indrets on trobem societats tribals.
5. Minories ètniques dividides per fronteres: Per exemple, els bascos que tenen una part francesa, o els kurds, que es troben entre els territoris de l'Iraq, l'Iran, Turquia i Síria.
6. Emigrants i refugiats: Aquest fenomen es dona en països que han estat potències colonitzadores, com ara el Regne Unit i l'Índia, o França i Àfrica, o bé Espanya i Amèrica del Sud. Actualment, són ells els qui van a la metròpoli.
7. Pobles indígenes i tribals: Són minories ètniques, com ara al Brasil o Amèrica, on els pobles indígenes viuen en reserves. Són resistents als genocidis i són els primers habitants d'un territori.

Una minoria és un grup que pot tenir una menor quantitat de persones, però no té per què ser així, ja que de vegades el que la identifica és la manca de poder; són ells els qui pateixen l'abús de poder.

Relacions entre Minories i Majories

Les relacions entre minories i majories poden manifestar-se de diverses maneres, sovint amb conseqüències dràstiques:

• Eliminació (Genocidi): Consisteix a eliminar una classe de persones, com ara els jueus i els gitanos. El concepte "neteja ètnica" pretén ser un eufemisme per a l'extermini de tot allò que sobra.
• Expulsió: Consisteix a fer marxar tothom que "sobra". A Espanya, això va succeir amb l'expulsió dels jueus (sefardites) i la dels moriscos. També es pot donar el cas de l'expulsió mútua, com els turcs i els grecs que estaven barrejats després de la Primera Guerra Mundial.
• Assimilació: Fer que la gent que tenia una cultura pròpia la perdi i n'adopti una de nova. És també un acte violent. El cas més típic és l'abans esmentat dels francesos.