Diferencies entre tirant i curial
Les mostres més antigues de narracions en llengües ROMàniques són narracions èpiques en vers com les Noves Rimades.
A les darreries del S.XII i durant tot el XIII gaudeixen D’una gran difusió les narracions novel·lesques de la materia de Bretanya com el Blandín de Cornualla. Les narracions de cavalleries es caracteritzen per Les intervencions d’elements meravellosos i inversemblants, (dracs, nans i Gegants, animals que parlen, cavallers amb exagerada forma física, etc.) I per Situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques en un passat remot. Traslladen el lector a móns de fantasia I somni. Les novel·les cavalleresques, per contra, manquen d’elements Meravellosos i palesen una gran versemblança. L’acció esdevé en terres Conegudes i en un temps pròxim. Presenten, en general, un gran Realisme.
CURIAL E GÜELFA, ANÒNIM
Primera de les dues grans novel·les cavalleresques de la Literatura catalana medieval. La novel·la mostra el procés de formació d’un Heroi, des de que es acollit per un senyor feudal fins que assoleix la màxima Glòria com a cavaller. Aquest procés està acompanyat de la trama sentimental Que uneix Curial e Güelfa.
La història s’inicia amb un Curial pobre que, gràcies al Seu esforç, aconsegueix trencar els estaments estancs de la societat medieval. Demostra que la societat estamental es troba en crisi i que el tercer estat pot Estar al mateix nivell que clergues i nobles. Els medis cavallerescos de Curial Faran possible l’ascens social.
L’autor ajusta l’ús de la llengua a cada situació, Utilitzant des de modismes populars fins a construccions sintàctiques Llatinitzant l’estil pretén involucrar el lector amb dialectes fluïts, Metàfores i imatges, l’ús de proverbis, noms de personatges que tenen doble Sentit. La incorporació del Realisme i la capacitat d’ascendir socialment en el Curial e Güelfa, evidencien la transformació social del S.XV i marquen el Naixement de la novel·la cavalleresca.
TIRANT LO BLANCH, JOANOT MARTORELL
Tirant lo Blanch narra les proeces d’un cavaller humil Que per mèrits propis aconsegueix el grau de capità general de les tropes de L’Imperi grec, casar-se amb la filla de l’emperador, després de vèncer els Turcs i esdevindre hereu al tron.
Aquesta ascensió respon a una estructura en la qual, Progressivament, els capítols ens parlen de com Tirant passa per diferents Fases d’aprenatge i graus d’experiència militar, humana i cortesana.
Una de les característiques que fan de la novel·la una Obra original és la presentació d’esta com si fora una traducció. Un altre dels Trets específics es la innovació respecte al model exhaurit de la vella Tradició francesa que recrea la matèria de Bretanya, per aquest motiu queda Fora de la novel·la l’element sobrenatural i se’ns facilitaran les dades Físiques i psicològiques dels personatges. Altra característica que defineix el Tirant lo Blanch és la presència del humor i l’ironia, aquesta, de vegades Titllada d’un evident erotisme que pot derivar en obscenitat, però que mai Arriba a la pornografia. Aquest estil de to més familiar i més agradós al to Del lector es barreja amb altre de tó solemne i culte, que atorga als Personatges una pedanteria reflex de la societat del moment que fruïa amb Aquesta forma de enraonar.