Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics

Resum

El document presenta un recull de figures retòriques classificades en figures de dicció, de repetició i de pensament, amb definicions i exemples. Inclou també l'anàlisi mètrica i de rima de diversos poemes catalans clàssics de Maragall, Aribau, Llorente, Garcia, Verdaguer i altres autors.

Punts clau

Les figures de dicció inclouen l'al·literació, l'onomatopeia, la paronomàsia, l'asíndeton i el quiasme, entre d'altres.
Les figures de repetició són l'anadiplosi, l'anàfora i l'epanadiplosi.
Les figures de pensament són l'antítesi, la comparació, l'eufemisme, la hipèrbole, la imatge, la interrogació retòrica i la ironia.
L'anàfora és la repetició d'un mot al principi de vers o frase.
L'antítesi consisteix en la contraposició d'expressions de sentit oposat.
El document analitza l'esquema mètric i la rima de poemes com 'Lo Mariner' de Joan Maragall o 'L'Atlàntida' de Jacint Verdaguer.
'Canigó' de Verdaguer és un poema èpic amb 12 cants i un epíleg.

Posa't a prova

Figures Retòriques: Definicions i Exemples

Figures de dicció

Al·literació: Repetició del mateix so (ex: "Riera, Ribera, Barruera").
Onomatopeia: Reproducció gràfica d'un so (ex: "ric", "nyic").
Paronomàsia: Paraules que només canvien en un so (ex: "son" / "sou", "balla" / "palla").
Asíndeton: Supressió de conjuncions.
Encavallament: Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i mètric.
Enumeració: Desenvolupament d'una frase multiplicant els atributs d'un nom, complements, sintagmes o verbs.
Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.
Hipèrbaton: Alteració de l'ordre habitual de les paraules en una frase.
Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica.
Polisíndeton: Abundància de conjuncions de coordinació.
Quiasme: Creuament de les parts d'una o més frases.

Figures de repetició

Anadiplosi: Repetició d'una o més paraules al final d'un vers i al començament del següent.
Anàfora: Repetició d'un mot al principi de vers o frase.
Epanadiplosi: Repetició d'una paraula al principi i al final d'un vers o frase.

Figures de pensament

Antítesi: Contraposició d'expressions que tenen sentit oposat.
Comparació: Relació d'idees, coses, etc. d'acord amb una certa semblança entre elles.
Eufemisme: Substitució d'una expressió considerada dura o desplaent per una altra de més suau.
Hipèrbole: Exageració.
Imatge: Identificació poètica entre un element real i un d'irreal quan tots dos són presents en el text literari.
Interrogació retòrica: Pregunta que no espera cap resposta perquè se suposa òbvia.
Ironia: Negació tàcita del que es diu literalment. El que es diu és el contrari del que es vol dir.

Anàlisi de Poemes Catalans Clàssics

Vaca Cega - Joan Maragall

Versos decasíl·labs d'art major i rima assonant.

Lo Mariner - Joan Maragall

Esquema mètric: 7a 6b 7c 5b 5a 5d. Rima assonant excepte els versos 2 i 4. Anàfora i epítet a la línia 13.

La Pàtria - Carles Aribau

Esquema mètric: 12A 12B 12B 12A 12A 12C 12C 12A.

Vora el Barranc - Teodor Llorente

Esquema mètric: 8a 8b 8b 8a 8a 8c 8c 8a. Rima assonant. Reflecteix el paisatge de la seva infantesa.

Una Hermosa Dama de Cabell Negre - Francesc Vicent Garcia

Versos amb els dos primers quartets amb rima ABBA. Rima consonant. Dues rimes: A, B, C.

L'Atlàntida - Jacint Verdaguer

Esquema mètric: A-A-B-C-C-B... Rima falsa i masculina. Estrofa de versos isosil·làbics. Romanç. Versos d'art major (decasíl·labs).

Canigó - Jacint Verdaguer

Poema èpic amb 12 cants i un epíleg.

Preguntes freqüents

Què és l'anàfora?

L'anàfora és la repetició d'un mot al principi de vers o frase. Pertany a les figures de repetició.

Què és la paronomàsia?

La paronomàsia consisteix en paraules que només canvien en un so, com 'son' i 'sou' o 'balla' i 'palla'. És una figura de dicció.

Què és la ironia?

La ironia és la negació tàcita del que es diu literalment, de manera que el que es diu és el contrari del que es vol dir. Pertany a les figures de pensament.