Digestió: Absorció de Nutrients i Energia

Energia Alliberada i Absorció de Nutrients

L'energia alliberada es mesura en calories o quilocalories (1 kcal = 1000 cal). Una caloria és la quantitat de calor necessària per augmentar la temperatura d'1 gram d'aigua líquida en 1 grau centígrad. També es pot utilitzar el quilojoule (kJ) com a unitat de mesura (1 kcal = 4.18 kJ).

Metabolisme Basal (TMB)

El metabolisme basal (TMB) es calcula de la següent manera:

• Homes: TMB = 66 + (13.7 * pes) + (5 * talla) - (6.8 * edat)
• Dones: TMB = 65.5 + (9.6 * pes) + (1.8 * talla) - (4.7 * edat)

Digestió i Absorció per Tipus de Nutrient

Lípids

A l'estómac actua la lipasa gàstrica. A l'intestí prim, la lipasa pancreàtica i la bilis (que emulsiona els greixos). L'absorció es produeix a les vellositats intestinals, passant als capil·lars sanguinis, a la vena porta, al fetge, i d'allí, al quilífer, als vasos limfàtics, a la vena cava i, finalment, al cor.

Proteïnes

A l'estómac, el pepsinogen es transforma en pepsina. A l'intestí prim, el suc pancreàtic conté tripsina i quimiotripsina, i el suc intestinal conté proteases.

Glúcids

A la boca, la ptialina comença la digestió. A l'intestí prim:

• Suc pancreàtic: amilasa (midó a maltosa) i maltasa (maltosa a glucosa).
• Suc intestinal: amilasa (midó a maltosa), maltasa (maltosa a glucosa), lactasa (lactosa a glucosa + galactosa) i sacarasa (sacarosa a glucosa + fructosa).

Aigua i Sals Minerals

L'absorció d'aigua i sals minerals es produeix principalment a l'intestí gruixut. Aquí, la flora microbiana realitza processos de putrefacció i biosíntesi de proteïnes.

Òrgans i Processos de la Digestió

Boca

• Dents: Trituren l'aliment.
• Glàndules salivals: Produeixen saliva que conté aigua, sals, enzims (amilasa que transforma el midó en maltosa i finalment en glucosa), substàncies bactericides i mucus.
• La fórmula dental és 2123/2123 (Incisives, Canines, Premolars, Molars).

Faringe

Esòfag

Els aliments es transformen en: Proteïnes a pèptids i Lípids a àcids grassos.

Estómac

Conté el bol alimentari. Les glàndules gàstriques produeixen aigua, àcid clorhídric (HCl), mucina i enzims (pepsinogen que es transforma en pepsina, i lipasa gàstrica). L'HCl desnaturalitza les proteïnes i té funció desinfectant.

Intestí Prim

• Duodè: Rep la bilis (sals biliars i colesterol) i el suc pancreàtic.
• Jejú i ili: Contenen enzims com la tripsina, quimiotripsina i disacaridases.

Transformacions:

• Proteïnes a pèptids.
• Midó a maltosa.
• Maltosa a glucosa.

El suc intestinal conté mucina, amilasa, maltasa, lactasa i proteases. Els moviments peristàltics ajuden al procés digestiu.

Intestí Gruixut

El còlon es divideix en ascendent, transvers, descendent i recte.