Dinàmica Demogràfica: Models, Tendències i Anàlisi a Catalunya i Espanya
Dinàmica demogràfica: conceptes clau
La dinàmica demogràfica indica com varia la població d'un territori al llarg del temps. Una població pot créixer o disminuir per dos motius principals: el creixement vegetatiu (diferència entre la natalitat i la mortalitat) o el creixement migratori (diferència entre la immigració i l'emigració).
Per comparar les xifres del creixement vegetatiu entre territoris, s'utilitzen les taxes de natalitat i de mortalitat. La diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat dona com a resultat la taxa de creixement vegetatiu.
El model de transició demogràfica
La relació entre el nombre de naixements i el de defuncions no ha estat sempre la mateixa. A partir de l'observació dels canvis històrics, es va formular un model de transició demogràfica, segons el qual la relació canviant entre naixements i defuncions es reflecteix en diverses fases:
- Fase estacionària alta: Es caracteritza per nivells de natalitat i mortalitat molt elevats, sotmesos a fluctuacions importants en poc temps. La mortalitat catastròfica i la infantil tenen molta importància.
- Fase de la primera expansió: La natalitat es manté elevada, però es produeix una disminució progressiva de la mortalitat gràcies a la introducció de millores en la dieta, la sanitat i la higiene.
- Fase de l'expansió tardana: La natalitat comença a disminuir mentre que la mortalitat s'estabilitza en nivells baixos. L'augment de la població comença a minvar.
- Fase estacionària baixa: Tant la natalitat com la mortalitat són baixes. El creixement de la població és mínim o, fins i tot, nul.
- Fase de disminució: Als anys 80 va sorgir la teoria de la segona transició demogràfica, caracteritzada per la disminució de la població a causa del seu envelliment (que provoca l'augment de la mortalitat) i d'una natalitat molt baixa.
Tendències demogràfiques mundials
Des de mitjan segle XX, la població mundial ha experimentat el creixement més elevat mai registrat, produït pel descens de les taxes de mortalitat i el manteniment de taxes de natalitat elevades en moltes regions. El creixement més accelerat de la població es dona actualment a l'Àfrica subsahariana, mentre que a la resta del món hi ha una tendència cap a la disminució progressiva dels naixements.
La taxa de mortalitat mundial també disminueix a poc a poc. Només al continent europeu hi ha una tendència a l'alça a causa de l'envelliment de la població. Les projeccions de població de l'ONU assenyalen que el creixement de la població mundial s'alentirà durant el segle XXI.
Catalunya: del creixement migratori a l'estancament demogràfic
Fa 300 anys que la població catalana augmenta, però la dinàmica no ha estat regular: hi ha hagut etapes de creixement ràpid i etapes de creixement lent. Als segles XVIII i XIX, la població va augmentar principalment pel creixement vegetatiu. En canvi, als segles XX i XXI, el factor clau ha estat el creixement migratori. A finals del 2011, la població era de 7,5 milions d'habitants.
El creixement vegetatiu català ha estat feble des del segle XX. A finals de segle va arribar al seu mínim històric, tot i que després va experimentar una lleugera remuntada. L'escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de diversos factors:
- Manteniment d'unes taxes de fecunditat femenines baixes (entre 1,1 i 1,5 fills per dona).
- Envelliment de la població, amb una esperança de vida de 79 anys per als homes i 85 per a les dones.
- Augment de l'edat mitjana de maternitat (situada als 31 anys).
- Manteniment d'una taxa de mortalitat baixa.
Paradoxalment, el creixement demogràfic de Catalunya és un dels més grans d'Europa, perquè l'increment de la immigració ha impulsat la fecunditat, mentre que la mortalitat es manté baixa. Tot i això, es preveu una possible davallada a causa de l'aturada dels fluxos migratoris. Actualment, hi ha 11 comarques, sobretot de l'interior i del sud, que tenen un creixement vegetatiu negatiu.
El creixement demogràfic a Espanya
El segle XVIII marca l'inici d'una etapa de creixement continu de la població fins a l'actualitat. Aquest creixement va ser lent fins a finals del segle XVIII i es va accelerar posteriorment. L'augment demogràfic del segle XVIII va ser conseqüència del creixement vegetatiu, que va passar de ser feble a causa de l'alta mortalitat, a ser intens per la desaparició de les mortalitats catastròfiques, la disminució de la mortalitat infantil i el manteniment d'una natalitat elevada.