Dinàmica Industrial: Globalització, UE i Localització a Espanya

Estructura i Organització de la Producció Industrial

Fragmentació i Dispersió de la Producció

Les empreses multiplanta divideixen la producció en diversos establiments, de vegades situats a diferents països, els quals s'especialitzen en la fabricació de models o components específics.

Les empreses tendeixen a una producció globalitzada:

• Deslocalització: Trasllat d'indústries on els costos són inferiors.
• Externalització: Subcontractació a una altra empresa perquè realitzi una feina determinada.

Diversificació de Productes i Flexibilitat

Existeixen dos models principals de producció:

1. Producció en sèrie: Productes tots iguals, orientats a un consum massiu (promocionat per campanyes).
2. Producció flexible: Empreses tecnològicament més avançades que organitzen la producció segons la demanda. Disposen d'un centre de maquinatge (màquines controlades per PC que fan moltes funcions a gran velocitat), evitant així l'acumulació d'estoc.

Integració d'Espanya a la CEE i Polítiques de la UE

3.1 Integració d'Espanya a la CEE (1986)

1. El 1985 es va signar el tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
2. Situació de la indústria espanyola fins al moment: Poc competitiva, manca de modernització, infraestructures deficitàries i problemes mediambientals.
3. A partir d'aquí, Espanya es va convertir en receptora de recursos econòmics procedents del pressupost comunitari. Aquests fons es van invertir en:
   • Millora d'infraestructures.
   • Formació i desenvolupament tecnològic i recerca.
   • Aplicació de polítiques ambientals.
   Espanya es va integrar en projectes internacionals de recerca per tal d'augmentar la competitivitat, no perdre quota de mercat i afavorir les exportacions cap a la resta d'Europa.
4. El liberalisme econòmic imposat per la CEE va representar la privatització progressiva de les empreses.

Polítiques Mediambientals i Activitat Industrial

La UE està compromesa amb les polítiques mediambientals adoptades a nivell internacional. Per això, exigeix als estats membres un control sobre la contaminació del medi i les emissions de CO2.

3.2 Directrius Industrials de la UE en l'Actualitat

1. Al començament dels anys 80, la CEE havia orientat la seva política industrial cap als problemes sectorials que plantejaven la indústria siderúrgica, el sector tèxtil i la construcció naval, i havia fomentat el suport a les PIME.
2. Problemes actuals de la UE: Desacceleració de la productivitat i la competència de països emergents.
3. La indústria europea ha de ser dinàmica (amb una activitat elevada i capacitat d'innovació notable) i competitiva. Per això, necessita:
   • Major continuïtat de la producció i innovació.
   • Professionals qualificats i ben preparats.
   • Inversió en I+D (Recerca i Desenvolupament).
   • Fomentar les indústries d'alta tecnologia.
   • Facilitar la deslocalització interna cap als nous països de la UE per evitar la desindustrialització europea.

Localització Industrial i Desequilibris Territorials

4.1 D'un Model Nuclear a un Teixit Industrial Més Difús

El Teixit industrial és el conjunt que formen les indústries amb els seus nuclis i eixos.

• Les seus socials i de gestió s'ubiquen en àrees centrals de les ciutats on hi ha serveis necessaris, com els financers.
• És important que les àrees industrials tinguin a prop les indústries auxiliars i complementàries que necessiten.

4.2 Localització Industrial i Desequilibris Territorials

A Espanya, la localització industrial destaca en tres grans eixos, que concentren el 50% del volum total del sector industrial:

Eixos Industrials Principals

Eix Mediterrani

Uneix les activitats industrials de Catalunya, el País Valencià i la Regió de Múrcia. Aquest corredor es prolonga cap a França i es connecta amb l'eix mediterrani europeu que arriba fins al nord d'Itàlia. Per la vall del Roine també enllaça amb la gran dorsal europea.

Eix de la Vall de l'Ebre

Zones que comuniquen l'àrea basca amb la catalana a través dels nuclis de Saragossa i Logronyo. A més, també es vincula amb l'àrea de Madrid.

Àrea Industrial de Madrid

Representa el 10% dels volums de negoci de la indústria espanyola. Per la seva centralitat, atreu sectors d'alta tecnologia i capital inversor estranger.

Altres Zones Industrials

La resta d'Espanya té una industrialització inferior:

• Andalusia: 10% del volum de negoci industrial, amb concentració d'empreses a Andalusia Occidental.
• Cornisa Cantàbrica i Gallega: 10% del volum de negoci industrial. És un eix secundari basat en la indústria siderúrgica i els productes metàl·lics.
• Zona Central: Generalment poc industrialitzada, encara que hi ha zones puntuals (Valladolid i Burgos). Ocupa el 40% del total del territori espanyol.
• Illes Balears i Canàries: Poc industrialitzades, amb predomini de la indústria petroliera, l'energia i l'aigua.