El Dinar Campestre de Manet: Anàlisi i Context
El Dinar Campestre
Fitxa Tècnica
- Autor: Édouard Manet
- Cronologia: 1863
- Estil: Impressionisme
- Tècnica: Oli
- Suport: Tela
- Localització: Museu d’Orsay (París)
Context Històric
Segona meitat del segle XIX, època marcada pels canvis i les noves tecnologies de la Segona Revolució Industrial. Això va suposar canvis en la societat, en les maneres de pensar, de viure, i en la importància de la religió. A França governa Napoleó III, que va intentar crear un altre imperi, però no ho va aconseguir i va sorgir la III República. En aquest període també comença la guerra entre França i Prússia.
El Dinar Campestre (Déjeuner sur l’herbe) fou presentada per Manet al Saló de París de 1863. El jurat la va rebutjar, ja que va significar un gran escàndol en els medis artístics de París.
Anàlisi Formal
Veiem un pícnic a l’aire lliure on es troben dos homes i una dona nua, i al fons una altra dona que es renta al riu.
El quadre presenta pinzellades breus i soltes, juxtaposades les unes amb les altres. Les ombres es fan amb diferents tonalitats del color verd, o sigui que la llum es fon en els colors. A l’obra, hi trobem contrastos cromàtics exagerats, com per exemple el de la blancor del peu de la dona nua amb el negre de la sabata del personatge de més a la dreta.
Cromàticament hi predominen els verds en moltes tonalitats diferents.
Si ens fixem en la col·locació, les tres figures de l’espai central formen una piràmide. Podem dividir el quadre en quatre plans: en el primer s’hi troben restes del dinar, al segon és on es troben les tres figures centrals, al tercer hi veiem la dona que es renta al riu (de dimensions una mica massa grans), i per últim un fons paisatgístic que s’allunya.
Estil
L’impressionisme mostra una preponderància dels colors primaris, usats sense cap barreja. Els tons foscos, en canvi, no són usuals. Els impressionistes van ser els primers a fer servir el contrast cromàtic. El seu objectiu és plasmar la llum i els seus efectes en els paisatges i els moments agradables de la vida.
Interpretació
El quadre no reprodueix, com indica el seu títol, un menjar sobre l’herba, sinó la prostitució, que en aquella època era habitual. El tema era un fet conegut a París, tot i que es considerava una mena de “tabú” del qual ningú parlava, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art.
Els personatges de Manet són burgesos coneguts, encaixats en les figures.
El quadre el va pintar per presentar-lo a un Saló, on rebé un fort rebuig i grans crítiques.
Models i Influències
Per a El Dinar Campestre, Manet es va inspirar clarament en El concert campestre, i en una part del gravat Divinitats fluvials.
A més a més, Manet té un gran gust per l’art japonès, cosa que es veu reflectida en els seus quadres.
El quadre va servir d’inspiració, entre altres, a Picasso.