Les dinasties romanes: Julioclàudia, Flàvia i Antonina
August i la dinastia Julioclàudia
La primera cosa que va fer August en arribar al poder va ser restaurar els òrgans de govern republicans per evitar els abusos de poder que hi havia hagut durant la dictadura de Juli Cèsar. Volia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república. August va rebre l'imperium, que el convertia en cap de les tropes romanes, i la tribunicia potestas, que li donava dret de vet sobre qualsevol decisió. Els poders del Senat: el nomenament dels cònsols es feia a proposta d'August. La societat romana va acceptar el nou règim de poder i la figura d'August. El llarg període de pau sota el seu regnat és conegut com a Pax Augustea. August es va dedicar a la construcció d'obres públiques. El princeps va morir l'any 14 dC, i es va plantejar un problema amb la seva mort: qui seria el successor? Ho va ser el seu fillastre, Tiberi.
El regnat de Tiberi: manca de conflictes a l'exterior. A la mort de Tiberi, el poder va passar al seu besnebot Gai Cèsar, conegut com a Calígula. Personatge excèntric i cruel, va regnar durant poc temps perquè el van assassinar i no hi havia un hereu clar. Va ser Claudi, oncle de Gai Cèsar, un emperador molt eficaç, que va dur a terme algunes conquestes. Diuen que va ser enverinat per la seva esposa Agripina perquè fos proclamat emperador el seu fill Neró.
El temps de regnat de Neró va ser conegut com una època bona, amb bones relacions amb el Senat. A partir del 58, la seva esposa Octàvia va morir assassinada. Sèneca va ser acusat de conspiració contra Neró i obligat a suïcidar-se.
Els quatre emperadors
El mateix any hi va haver quatre emperadors:
- Galba, proclamat emperador per les legions hispàniques.
- Otó, proclamat pels pretorians.
- Vitel·li, amb l'ajut de les tropes de Germània.
- Vespasià, proclamat emperador.
La dinastia Flàvia
Accedeixen al poder les famílies itàliques. Tres membres d'aquesta família van ser emperadors del 69 al 96:
- Vespasià, que va inaugurar la dinastia.
- El seu fill Tit.
- El germà de Tit, Domicià.
Durant els dos primers emperadors hi va haver una gran activitat a l'exterior, amb l'ampliació de fronteres, la conquesta de Jerusalem i l'apoderament de Britània.
La dinastia Antonina
Nerva restaura la pau i adopta Trajà, que era hispà. La política de Trajà es va centrar en les obres públiques; era conegut com l'emperador soldat. El va succeir Adrià, nascut a Hispània, inquiet, educat i intel·ligent, gran amant de les arts. Considerava que calia potenciar les províncies. Fou succeït per Antoní Pius, gens innovador, que no es va plantejar modificar res, amb idees poc brillants. Va ser succeït per Marc Aureli, que no tenia cap pràctica en política ni en govern, i hi va haver una greu crisi a causa dels perills exteriors que venien de pobles germànics i orientals. El seu fill Còmmode va arribar al poder per filiació; conegut com l'emperador sanguinari, va ser assassinat.