Disacàrids i polisacàrids: Estructura, funcions i exemples

Glúcids: Disacàrids i Polisacàrids

La llum polaritzada

Les substàncies amb un carboni asimètric, si les il·luminem amb llum polaritzada, podem saber si són dextrogires (+ si desplacen la llum a la dreta) o levogires (- si la desvien a l'esquerra).

Disacàrids

Els disacàrids són glúcids formats per la unió de dos monosacàrids. El grup aldehid del primer monosacàrid s'uneix a qualsevol radical del segon monosacàrid. En la reacció es desprèn una molècula d'aigua i els monosacàrids queden enllaçats per un àtom d'oxigen. Aquesta unió rep el nom d'enllaç O-glicosídic. Els enzims que els trenquen acaben en -asa. Són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços.

Tipus d'enllaç O-glicosídic

• Enllaç monocarbonílic: S'estableix entre el carboni carbonílic del primer monosacàrid i un carboni no carbonílic del segon monosacàrid. Com que queda lliure el carboni carbonílic del segon, el disacàrid té la capacitat de reduir el reactiu de Fehling. Presenten aquest enllaç la maltosa, la cel·lobiosa i la lactosa.
• Enllaç dicarbonílic: S'estableix entre el carboni carbonílic del primer monosacàrid i el carboni carbonílic del segon. Com que no queda lliure cap carboni carbonílic, el disacàrid resultant no té la capacitat de reduir el reactiu de Fehling. La sacarosa presenta aquest enllaç.

L'enllaç O-glicosídic s'anomena α-glicosídic o β-glicosídic.

Disacàrids d'interès biològic

• Maltosa: Formada per dues molècules de D-glucopiranosa unides per un enllaç α(1->4). És la unió de dues glucoses. La podem digerir.
• Cel·lobiosa: Formada per dues molècules de D-glucopiranosa unides per un enllaç β(1->4). No es troba lliure a la natura. S'obté per hidròlisi de la cel·lulosa. No la podem digerir.
• Lactosa: Formada per una molècula de D-galactopiranosa i una de D-glucopiranosa unides per un enllaç β(1->4).
• Sacarosa: Formada per una molècula de D-glucopiranosa i una altra de D-fructofuranosa unides per un enllaç α(1->2).

Polisacàrids

Els polisacàrids són glúcids formats per la unió de molts monosacàrids. S'uneixen per mitjà de l'enllaç O-glicosídic.

Tipus de polisacàrids

• Homopolisacàrids: Són polímers d'un sol tipus de monosacàrid.
• Heteropolisacàrids: Són polímers formats per més d'un tipus de monosacàrid.

Exemples d'homopolisacàrids

• Enllaç α (reserva energètica): Midó (vegetals), glicogen (animals).
• Enllaç β (funció estructural): Cel·lulosa, quitina.

Exemples d'heteropolisacàrids (enllaç α)

• Pectina
• Agar
• Goma aràbiga

Els homopolisacàrids que presenten enllaç β-glicosídic fan funció estructural, cosa que possibilita estructures moleculars molt estables i perdurables, ja que la major part d'organismes no tenen els enzims necessaris per trencar-lo.

Els homopolisacàrids que presenten enllaç α-glicosídic tenen funció de reserva energètica. La major part d'organismes tenen els enzims necessaris per trencar-lo.

Midó

Homopolisacàrid de reserva energètica propi dels vegetals. S'acumula en forma de grànuls de midó dins la cèl·lula vegetal. Al midó es troben unides centenars o milers de molècules de glucosa. A partir d'aquest, les plantes poden obtenir energia sense rebre llum. Els grànuls de midó són insolubles en aigua freda. Enllaç α. El trobem als amiloplasts de la cèl·lula vegetal. Utilitat: preparació de coles, indústria alimentària, farmàcia.

Glicogen

Homopolisacàrid amb funció de reserva energètica propi dels animals. Es troba a l'interior de les cèl·lules del fetge i serveix de reserva per a tot l'organisme. També el trobem a les cèl·lules del múscul. Igual que l'amilopectina, està constituït per un polímer de maltoses unides per enllaç α(1->4) amb ramificacions en posició α(1->6). Conté fins a 15.000 molècules de maltosa. Quan els organismes necessiten energia extra, el glicogen es descompon en glucosa.