Discriminació Laboral i Mobilitat: Causes, Models i Efectes
Discriminació laboral
La discriminació laboral es manifesta en salaris, contractes, temps de treball, condicions i segregació ocupacional. Es classifica en:
- Pre-mercat: Abans d'accedir al mercat laboral.
- Post-mercat: Durant l'exercici de la feina.
Al Regne Unit, la desigualtat arriba al 70%. Existeix una correlació clara: a més nivell d'estudis, menys diferències salarials.
Models explicatius de la discriminació
- Model de Becker (Gust per la discriminació): L'empresari, poc competitiu, prefereix pagar menys a les dones per mantenir contents els homes. La solució és la competència del mercat.
- Discriminació estadística: Es basa en la productivitat mitjana per justificar la discriminació.
- Model de monopsoni: Un únic demandant de treball pacta condicions i salaris. L'elasticitat de l'oferta femenina és menor a causa de la por a perdre la feina i les càrregues de conciliació familiar.
- Model de concentració: Discriminació en certes feines. Les ocupacions masculines tenen més avantatges i salaris, mentre que les femenines en tenen menys. Els sectors amb baixa productivitat contrasten amb sectors més equilibrats, amb més productivitat i beneficis.
- Model antidiscriminació: Responsabilitza el discriminat. És una elecció racional basada en la prioritat familiar, que redueix la rendibilitat dels estudis i porta a l'autodiscriminació (jornada parcial, proximitat, menys pressió).
Conseqüències i mesures
La discriminació provoca poques oportunitats laborals, baixada de salaris, abandonament de la població activa i menor inversió en formació. El resultat final és una pèrdua d'eficiència i una baixada del PIB potencial.
Mesures per reduir la discriminació: Legislació, incentius a la contractació, reducció de la segregació ocupacional i polítiques de conciliació (permisos de maternitat, flexibilitat horària, guarderies i facilitats de reincorporació).
Mobilitat laboral i migració
Tipus de mobilitat
- Canvi de feina sense canvi d'ocupació ni residència.
- Canvi d'ocupació sense canvi de residència.
- Canvi de residència sense canvi d'ocupació.
- Canvi de residència i d'ocupació.
Determinants i destinacions
Els factors clau són l'edat, factors familiars i socials, nivell d'estudis, distància, taxes d'atur, habitatge, quotes d'immigració i el mercat de treball (indemnitzacions i subsidis d'atur).
Destinacions principals: Alemanya (joves qualificats), Regne Unit (turisme, hostaleria i sanitat), Noruega (oficis FP), Polònia i Txèquia (arquitectes i enginyers tècnics) i Amèrica Llatina (titulats universitaris). Espanya té un 8% de taxa d'emigració.
Conseqüències de l'emigració
- Beneficis personals: Millor salari, condicions, idioma i futur professional.
- Eficiència: S'aprofiten millor els recursos productius i es redueixen les diferències salarials entre territoris.
- Externalitats: Negatives a l'origen (pèrdua de capital humà) i al destí (saturació de serveis).
- Redistribució de renda: Mitjançant les remeses dels emigrants.
- Efectes fiscals: Augment de despeses i ingressos (cotitzacions, impostos, rendes).
- Emigració irregular: Provoca baixada de salaris i fomenta l'economia submergida.