Disseny Organitzatiu: Estructures i Mecanismes de Coordinació

Disseny Organitzatiu

Formulació:

Objectius generals i línies d'acció: Implementació: plans, programes i pressupostos. Disseny organitzatiu adequat a plans i programes. Especialment consideració de la dimensió política: stakeholders, cultura organitzativa, motivació.

Disseny Organitzatiu:

Procés pel qual els directius construeixen i modifiquen de manera contínua l'organització formal per a facilitar la realització de les tasques necessàries per a la consecució eficient i eficaç dels objectius.

Dimensions Estructurals:

Diferenciació - Integració - Coordinació. Tasques directives per al disseny organitzatiu de l'estructura organitzativa que permeten la correcta posada en marxa de l'estratègia.

Estructura Formal:

Rols i relacions institucionalment establerts, amb independència de les persones; estructura de relacions oficial i autoritzada explícitament per l'organització.

Organització Informal:

Resultat de les relacions informals i espontànies que es produeixen entre les persones que conviuen en l'organització.

Mecanismes de Coordinació:

Diferenciació:

Divisió i parcel·lació de les activitats de l'organització. Llei de la varietat requerida: només la varietat absorbeix la varietat. Nivell organitzatiu:

• Vertical: Nivells jeràrquics.
• Horitzontal: Departamentalització/especialització.
• Nivell individual: Disseny de llocs.

Integració:

Procés orientat a aconseguir la unitat d'acció col·lectiva de l'organització mitjançant la coordinació de les tasques prèviament diferenciades.

Mitjans Estructurals d'Integració:

Mecanismes de coordinació - control, formalització, centralització, estandardització, àmbit de control: supervisió directa.

Formalització:

Concreció de les tasques en normes, regles i procediments formals a fi que les persones i els departaments realitzin les tasques i es coordinin d'acord amb allò previst per l'alta direcció, depèn fonamentalment de la naturalesa del treball.

Centralització:

Distribució de les atribucions i responsabilitats entre els membres de l'organització per a l'efectiva adopció de decisions.

Centralització vs. Descentralització:

En l'estructura centralitzada: les atribucions per a adoptar decisions es concentren en la direcció de l'organització. En l'estructura descentralitzada les atribucions per a adoptar decisions es distribueixen més àmpliament: delegació, depèn fonamentalment de la naturalesa del treball.

Estandardització:

Procés d'establiment d'estàndards i models per a l'adquisició d'inputs, com a guia dels processos, i per a obtenir els outputs desitjats. Normalització de processos de resultats i d'habilitats.

Àmbit de Control:

Subordinats immediats que coordina un superior: angle d'autoritat. Directius i subordinats competents, baixa dispersió geogràfica, baixa interrelació i tasques rutinàries amplien l'angle d'autoritat.

Mitjans No Estructurals d'Integració:

• Rols d'enllaç (processos de coordinació horitzontal entre departaments al mateix nivell de l'organització).
• Equips de treball (grups de treball interdependents, temporals o permanents, per a situacions específiques).
• Sistemes d'informació (estructura de sistemes d'informació que permet accedir, en temps i forma, a la informació necessària per al desenvolupament del treball).
• Cultura organitzativa: socialització (conjunt de valors i normes i patrons de comportament informal i acceptats col·lectivament que permeten operar des d'un marc comú de referència).

Enfocament Contingent de l'Estratègia:

No hi ha una única i millor manera de dirigir i organitzar, sinó que depèn dels factors ambientals que afecten l'organització en cada moment, o factors de contingència. Els factors de contingència condicionen l'estratègia i el disseny organitzatiu. Principals factors de contingència: entorn, grandària organitzativa, edat organitzativa, tecnologia, cultura i poder en l'organització.