La Distensió (1969-1976): Nixon, Watergate i la Crisi del Petroli
La Distensió (1969-1976)
Canvis als Estats Units i la Doctrina Nixon
Amb l’elecció del president R. Nixon (republicà) el 1969, es van reprendre les negociacions amb els soviètics.
Va haver-hi una crisi social presidida pels conflictes i la violència racial, l’oposició a la Guerra del Vietnam i el moviment contracultural.
Els primers indicadors de canvi del cicle econòmic van ser el creixement de l’atur i la inflació.
Nixon va canviar els principis de política exterior del país, anomenada la Doctrina Nixon:
- Retirada de les tropes del Vietnam.
- Distensió amb l’URSS.
- Apropament a la Xina.
- No-intervenció directa en conflictes regionals.
Altres factors de la Distensió: L'Ostpolitik
La victòria de W. Brandt i l’SPD (Partit Socialdemòcrata) a la RFA va iniciar una política d’apropament i de restabliment de relacions amb els països d'Europa Oriental i l’URSS.
Increment dels contactes i acords internacionals
- Visites de Nixon a Moscou (1972 i 1974) i de Bréjnev a la RFA i els Estats Units (1973).
- Signatura dels acords SALT I (1972) i SALT II (1974) de Limitació d’Armes Estratègiques.
- Acords d'Hèlsinki en la Conferència sobre Cooperació i Seguretat a Europa (1975).
L'Escàndol del Watergate (1972-1974)
Escàndol polític que tingué lloc als EUA el 1972, quan el Partit Demòcrata fou espiat pel Partit Republicà, aleshores al poder i amb Nixon al capdavant. Durant la campanya electoral, hi va haver cinc detinguts acusats d’espionatge al Comitè Nacional Demòcrata, situat a l’edifici d’apartaments Watergate de Washington.
Nixon va negar inicialment qualsevol relació amb els fets i va aconseguir guanyar la reelecció.
Entre 1973 i 1974 es van succeir escàndols al voltant de Nixon que, finalment, es va veure obligat a fer públiques unes cintes enregistrades que provaven que havia mentit en declaracions sobre el cas Watergate i a renunciar al càrrec (substituït per G. Ford).
- Publicació en la premsa d’afers comprometedors de Nixon: el president va iniciar una persecució dels seus crítics amb mètodes il·legals, utilitzant de forma abusiva la CIA, l'FBI i inspeccions fiscals d’Hisenda.
La Guerra del Yom Kippur (Octubre 1973)
Nom amb què es coneix la *Quarta Guerra Arabo-Israeliana*, del 6 al 24 d'octubre de 1973. Aprofitant la festivitat religiosa jueva del Yom Kippur, Egipte i Síria van atacar Israel de forma coordinada.
La guerra va provocar una crisi entre els Estats Units, que van ajudar Israel, i l’URSS, que va enviar la flota amb intenció d’ajudar Egipte.
L’ONU va decretar l’alto el foc (24 d’octubre) i, en els posteriors acords, Síria i Egipte van aconseguir recuperar una petita part dels territoris perduts el 1967.
Reacció dels països àrabs: En resposta a l’ajuda a Israel, van forçar l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) a un encariment del preu del petroli, quadruplicat en sis mesos.
La Crisi del Petroli de 1973
A finals de la dècada dels 60 van començar a haver-hi les primeres previsions i els primers símptomes de l’esgotament del model de creixement econòmic de l’Edat Daurada.
Inici dels problemes
- Desordre monetari a conseqüència de la fi de la convertibilitat del dòlar (1971) i la crisi del sistema Bretton Woods.
- Agreujament entre 1973 i 1974 quan l’OPEP va augmentar el preu del petroli en resposta a l’ajuda a Israel en la Guerra del Yom Kippur.
Conseqüències econòmiques
- Inflació (12% als EUA i 24% al Japó el 1974).
- Pujada excepcional dels tipus d’interès.
- Davallada de la producció industrial i augment de l’atur.
Conseqüències socials
Desmantellament de l'*Estat del Benestar* als EUA i Gran Bretanya i conflictivitat social a Europa Occidental per aturar-lo.