Diversitat cultural i actituds davant la diversitat

Diversitat cultural des del punt de vista diacrònic, posant de relleu la idea que són les cultures, i no els elements biològics, el que ens permet diferenciar els grups humans.

Davant la diversitat cultural es poden adoptar diferents actituds:

Etnocentrisme: Actitud per la qual es jutgen les cultures des d’un punt de vista que la nostra pròpia cultura ens ha imposat. D’aquesta actitud s'en desprenen actituds com el racisme (rebuig d’una cultura a partir de la convicció que la nostra raça és superior. Es redueix a un element biològic) o la xenofòbia (menyspreu cap a aquelles cultures que no són la pròpia. Reduït a l’element de pertinença. Por al diferent).

Actitud filosòfica: es caracteritza per l’alt component i pretensió d’objectivitat al situar-se fora d’una determinada manera d’entendre la realitat.

Relativisme cultural: entén que cap cultura representa un valor absolut sobre la realitat. Totes les actituds tenen el seu valor.

Universalisme: Hi ha pautes d’interpretació que es basen en la raó i no en el costum. Així es considera que existeixen elements comuns a tots els éssers humans independentment de la seva cultura. Per poder fer aquesta abstracció s’ha d’adoptar una actitud filosòfica. La universalitat, tot i que s’ha desenvolupat amb gran intensitat a partir de la modernitat, és un concepte que ha format part de l’història d’Europa des del seu origen. Aquí es presenta el repte de com pot ser que l’actitud universalista hagi sorgit d’una cultura determinada.

Globalització: Procés pel qual certs elements de la cultura occidental tendeixen a imposar-se. La cultura occidental té en el seu si elements globalitzadors. Així doncs, obliga a relativitzar allò que es dóna per bo des de la pròpia cultura com a conseqüència de la percepció que hi ha uns principis universals segons els quals es pot pensar i fer de manera lliure.

A la Declaració Universal dels Drets Humans s’estableixen uns principis que fan que cap cultura no tingui un valor intrínsec superior a una altra. A més, el capitalisme buida tot de contingut, relativitzant el valor de les coses i atorgant-li un valor monetari.