Divisions territorials i entitats administratives

Terme municipal. Territori que administra un ajuntament

Entitat d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM). Organisme d’administració local que es pot constituir en municipis on hi ha diversos pobles. Donar el permís per constituir aquestes entitats és una competència de cada comunitat autònoma.

Alcalde pedani. Autoritat local elegida pels veïns d’una EATIM.

Estatut d’autonomia. Document institucional bàsic d’una comunitat autònoma, que especifica, entre altres aspectes, les competències assumides per la comunitat. Ha de ser aprovat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats i, en alguns casos, per referèndum popular.

Departament. Divisió territorial de França, creada el 1790, i que va servir de model a la posterior divisió administrativa d’Espanya en províncies

Vegueria. Territori sota la potestat d’un veguer, que era l’autoritat delegada del comte o vescomte i posteriorment del rei. Les vegueries van estar vigents des del segle xii fins al Decret de Nova Planta (1716). El nom d’aquesta divisió territorial històrica ha estat recuperat per a la nova divisió de Catalunya.

Sarre. Territori de cultura germànica disputat entre França i Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial va restar sota l’Administració francesa fins que, el 1935, els seus habitants votaren integrar-se a Alemanya en un referèndum. Després de la Segona Guerra Mundial va ser un protectorat francès entre el 1945 i el 1957, any en què el Sarre es va unir a la República Federal d’Alemanya.

República Federal d’Alemanya. Estat format el 1948 a partir de les zones d’Alemanya ocupades pels francesos, els britànics i els nord-americans després de la Segona Guerra Mundial. L’any 1990 s’unificà amb la República Democràtica Alemanya per formar l’actual estat d’Alemanya

CECA. Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, creada amb l’objectiu d’impulsar l’economia dels estats 2 membres mitjançant l’establiment d’un mercat comú, sense aranzels, del carbó i de l’acer. Les seves institucions van servir com a model per a les institucions de la CEE

Dret de sufragi. Dret dels ciutadans d’escollir lliurement les persones que han d’ocupar càrrecs públics.

Dret de petició. Dret dels ciutadans de fer qualsevol sol·licitud, de manera individual o col·lectiva, a les autoritats competents

PESC. Acrònim de política exterior i de seguretat comuna. És la política de la Unió Europea sobre afers exteriors, seguretat, defensa i acció diplomàtica, acordada en el tractat de la Unió Europea. Les decisions requereixen la unanimitat dels estats membres en el Consell de la Unió Europea. Amb el tractat d’Amsterdam (1999) s’acordà que una persona ocuparia el càrrec de representant de la UE per a aquesta política.

Principi de subsidiarietat. Forma de funcionament del conjunt d’organismes de la UE segons el qual les competències que poden assumir amb eficàcia les administracions més properes als ciutadans (els municipis, les comarques o les regions) no són assumides per les administracions superiors més allunyades (els estats).

Regió. Terme polisèmic que es refereix a espais territorials de característiques i extensions diferents. En geografia distingim regions naturals, regions funcionals i regions administratives. Totes les regions de la UE són regions administratives, tot i que, alhora, poden ser regions naturals o funcionals.