Dora diu que no
Durant tota la novel•la, es veu reflectida la solitud i la inadaptació de la Laura a Comarquinal. D’aspectes positius destacaria, per exemple, la evolució del personatge de la Beatriu a l’obra, ja que comença sent una persona tancada, avorrida i sense personalitat a una persona que pensa per si mateixa, que té ganes de viure i que és una persona de gran ajuda per la Laura. I de negatiu destacaria, al igual que veig com positiu la evolució de la Beatriu, seria la evolució cap enrere d’en Tomàs. Al principi sembla ser un bon home, encara que amb les seves coses com tothom, però sembla estimar veritablement la seva dona, respectant-la i cuidant-la, però en el transcurs de la novel•la veiem que això no és així i que només era un entreteniment i un objecte que passejar pel poble per presumir de dona. /
Veient aquest dos personatges, i la seva evolució que ha sigut tan distinta, a la següent pregunta contesto que, segons que personatges, si que estan molt sotmesos a la pressió de Comarquinal, com podria ser el cas de la Beatriu, ja que la seva evolució junt amb els “ideals” o les “tradicions” absurdes d’aquest poble no són compatibles. I al igual que la Beatriu, poso també el cas de la protagonista, la Laura. Però d’altres, com també és el cas d’en Tomàs, es pot sentir lliure, perquè de fet sí que ho és, de lliure. I queda ben reflectit al llibre, en moments com quan li diu a la Laura que se’n va de Comarquinal ,ves tu a saber on, i se’n va dies i dies sencers sense cap problema. I ningú diu res. /
Miquel Llor no aboca a Laura al suïcidi pel mateix motiu pel qual la Laura mateixa no es rendeix. Llor amb el seu personatge, vol donar a entendre que no ens tenim que conformar amb el que tenim i que hem de lluitar pel que volem i pels que volem. I tot això està molt lligat amb els temes de la pròpia novel•la, que son la recerca de la Pau, la tranquil•litat i la felicitat, i que encara que la Laura no s’hagi acostumat al lloc, serà el lloc qui s’acostumi a ella, o no, però la Laura sigui o sigui podrà ser felíç i lliure.
3.4. Descriviu o transcriviu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres subratllades: [1 punt]
el càstig que es mereix virtuós i l’amor d’antic llinatge
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres subratllades: [1 punt]
deixar rebutgem praxi horitzó cotxe
Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres subratllades: [1 punt]
gemec llençat enfonsat xuclat vegades
3.4. Descriviu o transcriviu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres subratllades: [1 punt]
desapareix amb l’escolarització mitjans de comunicació
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres subratllades: [1 punt]
examinand guixots incisions fugaçment toquen