Dret Administratiu: Reglaments, Principis i Organització Pública

La Potestat Reglamentària i els seus Límits

El President de la Generalitat pot dictar disposicions reglamentàries si una norma amb rang de llei ho autoritza expressament o, segons l'article 39 de la Llei 13/2008, mitjançant un Decret executiu que desenvolupa el contingut d'una llei (és un Reglament executiu).

Tipus de Disposicions Reglamentàries

L'article 40 de la Llei 13/2008 estableix que:

• Les disposicions reglamentàries dictades pel Govern o el President de la Generalitat són Decrets.
• Les dictades pels Consellers són Ordres.

Per exemple:

• El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya dicta Decrets.
• El Consell de Ministres del Govern de l'Estat espanyol dicta Reials Decrets.
• Un Director General pot dictar resolucions, però no aprovar reglaments.

A la Generalitat de Catalunya, les circulars i instruccions (documents de posada en funcionament de serveis) no tenen caràcter reglamentari.

Principis Generals del Dret i la Pràctica Administrativa

Un reglament no serà vàlid si s'oposa als principis generals del dret i a la prohibició d'arbitrarietat. Els reglaments que s'oposin a algun d'aquests principis seran declarats nuls de ple dret i, per tant, exclosos de validesa. Els reglaments han de ser conformes als principis generals del dret. Aquests principis donen sentit al funcionament del sistema jurídic, realitzen una funció informadora de l'ordenament jurídic, són d'aplicació directa i posen límits a l'exercici de la potestat reglamentària.

Principis d'Elaboració de Reglaments (Llei 39/2015)

La Llei 39/2015 (articles 129 i 130) estableix principis en relació amb el procediment d'elaboració de reglaments, en concordança amb la Llei 13/2008:

• Principi de necessitat i eficàcia: la norma ha de ser necessària per assolir els objectius i eficaç en la seva aplicació.
• Principi de proporcionalitat: exigeix coherència entre els objectius que es persegueixen i els mitjans utilitzats.
• Principi de seguretat jurídica: garanteix la predictibilitat en l'aplicació de la norma i la claredat de l'ordenament jurídic.
• Principi de transparència: implica la publicació de reglaments i procediments als portals corresponents, facilitant l'accés a la informació.
• Principi d'eficàcia: la norma ha de ser capaç d'assolir els seus objectius de manera efectiva.

Altres Fonts i Conceptes del Dret Administratiu

El Costum i el Precedent Administratiu

• El costum: la seva aplicació en l'actuació de l'Administració Pública és molt reduïda i s'haurà de preveure de manera expressa.
• El precedent administratiu: és una forma reiterada d'aplicar una norma per part de l'Administració, però no es pot considerar costum. Per si mateix, el precedent no obliga l'Administració a actuar sempre de la mateixa manera, però sí que ho fa quan l'Administració exercita la potestat discrecional (és a dir, quan hi ha diferents possibilitats i sempre s'opta per la mateixa).

La Jurisprudència

Segons l'article 1.6 del Codi Civil, la jurisprudència té el mateix valor que les altres branques del dret i serveix com a criteri d'interpretació de les normes segons el que estableixen els jutges i tribunals.

Irretroactivitat dels Reglaments

El reglament només pot establir normes que afectin el futur dels ciutadans. Mai hi haurà retroactivitat reglamentària.

Reglaments Il·legals: Nul·litat i Anul·labilitat

Els reglaments il·legals són aquells contraris a la llei (a les fonts del dret). La sanció per a aquests reglaments és la nul·litat de ple dret (article 62.2 de la Llei de Procediment Administratiu Comú). Es distingeix entre:

• Nul·litat absoluta: no està sotmesa a cap termini ni requereix cap petició de la persona afectada; es pot declarar en qualsevol moment per l'Administració Pública o els Tribunals.
• Anul·labilitat: requereix una reacció del particular afectat per l'acte o norma, interposant un recurs en el termini fixat per la llei.

Publicació i Inaplicació dels Reglaments

La publicació dels reglaments: les lleis s'imposen als ciutadans, autoritats i Tribunals des de la publicació formal. Els reglaments, en canvi, abans de ser aplicats, han de ser qüestionats pels destinataris. Per tant, és necessari un enjudiciament previ per verificar la validesa del reglament. Si no és vàlid, s'inaplicarà el reglament, especialment en cas d'oposició a lleis o a la Constitució Espanyola. Els funcionaris públics també hauran d'inaplicar els reglaments, tret que una circular o ordre jeràrquica els imposi la seva aplicació; en aquest cas, el funcionari es veurà obligat a obeir l'ordre i no l'inaplicarà.

Tècnica d'Inaplicació de Reglaments

La tècnica d'inaplicació: primer, cal verificar que el reglament vulnera la Constitució Espanyola o les lleis; segon, cal acudir als Tribunals interposant un recurs directe o indirecte. Es poden utilitzar ambdós recursos:

• Recurs directe: en un termini de 2 mesos des de la publicació del reglament.
• Recurs indirecte: s'interposa contra els actes d'aplicació del reglament viciat.

Cal destacar que, en via administrativa, no es pot impugnar un reglament, segons l'article 112.3 de la Llei 39/2015.

L'Organització Administrativa

L'organització administrativa es defineix com l'ordenació de mitjans personals, reals i financers per a l'eficaç compliment de les funcions encomanades a una Administració Pública.

Elements Clau de l'Organització Administrativa

• Mitjans personals: fan referència als treballadors públics (funcionaris o personal laboral). El seu personal s'ha d'ordenar perquè l'Administració pugui prestar millor els seus serveis.
• Mitjans reals: consisteixen en la gestió de drets reals (edificis, terrenys, propietats) de la millor manera possible, és a dir, com l'Administració gestiona les seves propietats.
• Mitjans financers: l'Administració ha de tenir en compte els instruments financers de què disposa i la seva situació financera.

Evolució i Vessants de l'Organització Administrativa

L'organització administrativa ha evolucionat al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats de cada moment. Això ha comportat la creació de noves estructures organitzatives, que depenen de les decisions polítiques reflectides en normes jurídiques. Aquesta organització té una triple vessant:

• Jurídica: per exemple, la constitució de conselleries i la potestat reglamentària d'un conseller.
• Política: l'estructura política del govern.
• Tècnica: l'aplicació de coneixements especialitzats per a la gestió eficient.